La cara nord del massís de Montserrat, el vessant del Bages, és una paret de conglomerat impressionant. A les parts més altes cau a plom 300 metres i, en graons successius, segueix més i més avall. La silueta retallada de Montserrat, al sud del Bages, és el pol d’atracció del paisatge i el patrimoni natural més estimat. D’entrada, la cara nord de Montserrat es mostra com una paret inexpugnable a la qual només els escaladors més temeraris gosarien enfrontar-s’hi. Observada en detall no és una paret contínua; estretes canals per on s’enfila la vegetació fendeixen la paret i aïllen unitats arrenglerades anomenades serrats.
A la foto veiem la sèrie del Cavall Bernat, el serrat de les Onze amb la paret de Diables, el serrat del Patriarca i el serrat del Moro amb l’antena al cim; darrera seu vindria ja el cim més alt, Sant Jeroni. Les parets i les agulles de Montserrat són una esplèndida manifestació de la roca.
[foto Jordi Badia]