El corc del suro (Coroebus undatus [= Coraebus undatus]) és un coleòpter de la família Buprestidae que, en fase de larva, viu sota l’escorça de la surera, a la capa germinativa anomenada càmbium que produeix cap a l’interior la fusta i cap a l’exterior l’escorça, en aquest cas el suro.
En fase de larva, el corc del suro és un cuc llarg i blanc –en castellà s’anomena culebrilla del corcho– d’entre 20 i 50 mm. Passa 2 anys en fase de larva, minant el càmbium i el suro. Posteriorment obre una galeria enmig del suro en direcció a l’exterior on realitzarà l’estadi de pupa. Finalment, als mesos de juny o juliol, completarà la galeria i emergirà com a adult deixant un orifici del tronc. L’adult és un escarabat amb la fesomia típica del buprèstid en forma d’estaca o punxó, més ample del cap i les espatlles que de l’abdomen. L’adult del corc del suro mesura de 10 a 14 mm de longitud. Té el cap, el pronot i la meitat frontal dels èlitres de color bronze o daurat reflectant que, sense una línia nítida de separació, passa a negre a la meitat caudal. En aquesta meitat caudal negra dels èlitres hi ha 3 franges sinuoses blanques, l’última menys ondulada que les altres dues.
El corc del suro causa pèrdues molt considerables a la qualitat i el valor del suro. El suro minat per les galeries del corc del suro no serveix ja per fer taps que podrien no ser estancs. Abans pelar el suro –és a dir, d’extreure el suro en plaques- la presència de galeries internes es trasllueix per les taques blanques ocasionades per la saba vessada destacades al color caoba del suro ja pelat anys enrere.
Es combat el corc del suro amb trampes de feromones per atraure i capturar els mascles als mesos de juny i juliol i fins i tot mitjançant malles col·locades al tronc de les sureres per capturar els adults quan emergeixen. Pel seu impacte tan negatiu en la producció del suro, el corc del suro ha estat estudiat sobretot per enginyers forestals en el marc d’instituts i administracions agrícoles i silvícoles.
El corc del suro, però, no és exclusiu de la surera, tot i que la surera (Quercus suber) n’és la víctima principal. A la comarca de Bages, on no hi ha sureres, també es pot trobar el corc de la surera perquè afecta també a l’alzina (Quercus ilex), tot i que en grau molt menor i que, al no tenir l’escorça d’alzina cap ús destacat, pocs se n’adonen. L’exemplar de la imatge ha estat fotografiat en un alzinar al massís de Montserrat.
A més de Coroebus undatus, el corc de la surera, existeix C.florentinus, el corc de les branques, similar, les larves del qual viuen i assequen branques petites de sureres i alzines.
[foto Jordi Badia]