L’escanyacavalls o serrafalc gros (Bromus squarrosus) és una gramínia anual i cespitosa, de fins a 60 cm d’alçada, que creix en vores de camins, camps i pastures sobrepasturades. Floreix de maig a juliol formant una panícula unilateral laxa d’espiguetes solitàries, que pengen i es gronxen al vent perquè són sostingudes per ramificacions llargues i molt primes, la majoria de longitud superior a la de l’espigueta. Les seves espiguetes fan de 2 a 4 cm de llarg i de 5 a 10 mm d’ample, són lanceolades quan són verdes i porten de 10 a 20 flors cadascuna. La lemma de cada flor té una aresta que fa de 6 a 13 mm de llarg. Les seves tiges són glabres, mentre que les seves fulles són piloses. Tenen un limbe que fa de 5 a 15 cm de llarg i de 4 a 6 mm d’ample, i una lígula curta (1-1,5 mm) i pilosa.
L’escanyacavalls s’assembla al blat de formiga (Bromus catharticus). La diferència més evident entre les dues espècies és que la primera té arestes i la segona no.
L’escanyacavalls és originari del sud d’Europa, nord d’Àfrica i sud-oest d’Àsia, però està naturalitzat al sud del Canadà, a gran part dels Estats Units i a altres zones de clima temperat. A Catalunya va lligat sobretot a les contrades de clima continental. És comú al territori sicòric (Segrià, l’Urgell, les Garrigues, etc.) i poc freqüent dintre de l’àmbit territorial del present web. L’hem vist a Casa-saies (El Pont de Vilomara i Rocafort) i a la Païssa (Monistrol de Calders). La foto correspon a un exemplar d’aquesta segona localitat, i va ser obtinguda el 5 de juny de 2026.
[foto Florenci Vallès]