El llimac negre (Arion ater), tot i que a Catalunya és una espècie característica de les comarques pirinenques humides, es troba de tant en tant a les canals ombrívoles dels dos parcs naturals del Bages, Montserrat i sant Llorenç del Munt, i probablement visqui també al Moianès.
Algunes famílies de gasteròpodes pulmonats han perdut independentment la conquilla en el transcurs de l’evolució, de manera que els llimacs no constitueixen un grup monofilètic. Els llimacs de la família ariònids tenen la part anterior del dors llisa, en forma d’escut, i la resta solcada per una rugositat longitudinal. La sola reptant, de color més clar, emergeix com una orla o repunt al volt del dors. Al costat dret de l’escut dorsal i en posició avançada s’obre el pneumostoma, el forat per la respiració. A la imatge 1ª s’aprecia aquest pneumostoma. D’altres famílies de llimacs tenen el pneumostoma en posició més endarrerida. Al cap tenen dos parells de tentacles, els llargs són oculars i els curts tàctils.
El llimac negre (A.ater) i el llimac taronja (A.rufus) ambdós poden atènyer els 15 cm de longitud; són els llimacs més grossos d’Europa, i també de Catalunya. El llimac negre té coloració fosca variable, no sempre d’un negre betum, però encara més variable és el color d’Arion rufus, de manera que el color, malgrat els noms populars, no és un bon caràcter identificatiu.
El llimac negre viu entre la fullaraca i les herbes al terra dels boscos muntanyencs. Se’l veu actiu els dies humits o després de les pluges, mentre que s’amaga sotes les pedres en temps eixut.
[fotos Jordi Badia]