![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/polystichum1.jpg?resize=587%2C405&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/Polystichum-setiferum.jpg?resize=587%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2024/03/Polystichum-setiferum_6.jpg?resize=900%2C675&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/Polystichum-setiferum2.jpg?resize=587%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/polystichum2.jpg?resize=587%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2024/03/Polystichum-setiferum_7.jpg?resize=900%2C675&ssl=1)
El polístic setífer (Polystichum setiferum) és una falguera de port exhuberant, espectacular per la roseta -o millor caldria dir-ne rosassa- de frondes d’un metre de longitud, sustentades per raquis esquamosos. Aquestes frondes són de contorn lanceolat; dues vegades dividides, és a dir, bipinnades; amb cadascuna de les pínnules amb el marge retallat i amb el lòbul que toca al raquis secundari més gran, com un dit gros d’una mà. A la part de sota de les frondes creixen els sorus petits, de forma circular.
El polístic setífer és molt rar al Bages; viu només a les canals i als fons de torrenteres de les serralades pre-litorals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. En canvi, és relativament comú a l’obaga de la serra litoral de Collserola.