La Roca Foradada de Montserrat és la foradada més gran i més coneguda a la Catalunya Central, però no és pas l’única. A l’extrem nord de la serra del Ginebral, entre el mas del Ginebral i el coll de Gipó per on passa l’antic Camí Ral de Manresa a Terrassa i a tocar del límit … Llegiu més
La riera de Talamanca té la capçalera als torrents de la Vall i de les Refardes, al territori enlairat de l’extrem nord del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en terme municipal de Mura. Quan els dos torrents conflueixen a l’entrar al terme de Talamanca passa a denominar-se ja riera de Talamanca, … Llegiu més
La font de Talamanca és aquella on els veïns de Talamanca anaven a buscar l’aigua i que, fins a la dècada dels anys 1970, fou l’únic subministrament a la població. Està situada enllà del carrer de la Font, passada la darrera casa i seguint uns 250 metres per la pista que baixa a trobar la … Llegiu més
Chrysotoxum intermedium és un dípter de la família dels sírfids, una d’aquelles mosques que exhibeixen colors copiats dels de les vespes, en un cas exemplar de mimetisme batesià. El gènere Chrysotoxum comprèn sírfids de cos ample i d’uns 12 mm de longitud, de colors brillants negre i groc, i amb antenes distintivament llargues. El patró … Llegiu més
La pista que remunta la vall del torrent de Rubió pel vessant de Puigsoler, des del veïnat de Vallhonesta cap a la serra del Ginebral i el coll de Gipó, travessa, a uns centenars de metres enllà del gran mas de Can Forns, dues pedreres aturades i contigües: primer i a la part de sota … Llegiu més
L’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és un ocell rapinyaire diürn de la família dels accipítrids. Té una longitud de 65 a 72 cm, una envergadura alar de 150 a 180 cm, i pesa d’1,6 a 2,4 kg. És sedentària, té una distribució eurasiàtica i nord-africana, i a Europa només es troba als països del sud, on … Llegiu més
Coprinellus domesticus (= Coprinus domesticus) és un fong que creix a la fusta i als troncs caiguts i en contacte amb terra humida, als racons arrecerats. Coprinellus domesticus fa un miceli entortolligat de color rovell ben visible a la superfície de la fusta, que penetra també al seu interior contribuint notablement a estovar-la i degradar-la. … Llegiu més
La riera de Guardiola drena una conca d’extensió considerable al sud-oest de la comarca de Bages i una part menor a la d’Anoia, centrada a la població de Sant Salvador de Guardiola, amb límits a l’altiplà de Castellfollit del Boix i a la carena de Sant Pau de la Guàrdia i desembocadura al riu Cardener … Llegiu més
Al costat del camí que remunta el tram final de la vall de la riera de Guardiola al terme de Castellgalí i poc abans d’arribar al grandiós mas de Cornet que dona nom també a la riera en aquest tram, el vessant de la serra de Montlleó queda tallat per un xaragall escarpat d’erosió. El … Llegiu més
El xaragall de Marganell és un balç amb les formes fractals de xaragall situat al costat extern del meandre de la Fassina de la riera de Marganell, prop de l’ermita de Sant Jaume de Castellbell i de la cruïlla on la carretera BV-1122 a Sant Cristòfol arrenca de la BV-1123 de Castellbell a Marganell i … Llegiu més
Les conegudes Muntanyes Russes no són l’única àrea aixaragallada o badland del terme de Sant Vicenç de Castellet. Al veïnat de Vallhonesta, al vessant que s’enfila cap a Puigsoler a l’esquerra del torrent de Rubió i poc abans d’arribar a la pedrera, hi ha el xaragall de Can Forns que pren el nom del gran … Llegiu més
La riera de Rajadell neix de la unió de petits torrents a Sant Pere Sallavinera, a la comarca d’Anoia, i, una vegada confirmada la seva condició de riera de Rajadell, entra a la comarca de Bages i es dirigeix vers l’est durant uns 25 km amb poques giragonses passant per Aguilar de Segarra, Castellar, Rajadell, … Llegiu més
A l’arribar a Súria, el riu Cardener s’encaixa al meandre de la Ribera de Coaner. Malgrat ser a tocar de la població de Súria, les dues ribes del meandre pertanyen al terme municipal de Sant Mateu de Bages. La riba esquerra, l’externa de la volta del meandre, és un escarpament vertical de 550 metres de … Llegiu més
La floridura negra o floridura negra del pa (Rhizopus stolonifer) és un fong de l’ordre de les Mucorals que havia estat adscrit a la divisió dels Zigomicets que actualment s’ha partit en grups menors i de la mateixa categoria taxonòmica, el més extens i conegut dels quals és precisament la divisió Mucoromicets. La floridura negra … Llegiu més
Qui volti pel sud del terme de Manresa prop del riu Cardener s’haurà adonat de la presència de grans tubs descarregats en descampats anunciant l’inici imminent d’obres de gran abast. Els tubs apilats són de polièster reforçat amb fibra de vidre (GRP), mesuren 60 cm de diàmetre per 11,7 metres de longitud, i han de … Llegiu més
La barretera (Petasites pyrenaicus [= P.fragrans]) és una herba de la família Compostes, curiosa per molts aspectes. La barretera té rizomes que serpentegen dins del sòl o sota la fullaraca, dels quals neixen les fulles i les tiges. Les fulles tenen un pecíol d’uns 15 cm de longitud, gruixut, pilós i eixamplat a la base … Llegiu més
Les obres de remodelació integral del carrer Guimerà, al cor de Manresa, han comportat la tala dels liquidàmbars (Liquidambar styraciflua) que donaven color i identitat a aquest carrer, el més comercial de la ciutat. Les imatges mostren el tram de carrer Guimerà entre els Esquilets i el Passeig sense arbres, i una de les soques … Llegiu més
La vall del Cardener, ampla a la plana al·luvial de les Hortes i de Reguant, s’estreny sobtadament al Fusteret. Aquest relleu aparentment capriciós és una conseqüència de la complexa estructura geològica de Súria, tallada pel riu Cardener. A Súria, en seqüència de nord-oest a sud-est tot i que no alineades exactament, es distingeixen les següents … Llegiu més
El torrent de Camprubí, a Súria, discorre des de la base sud del runam salí del Fusteret fins a desembocar al riu Cardener al tram del barri del Fusteret. Habitualment, el torrent de Camprubí estava sec perquè la seva surgència principal de tota la vida, la font de la Serra, està captada i la seva … Llegiu més
Amb els embassaments de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç plens respectivament al 89,6% i al 93,6%, poca capacitat queda per retenir l’aigua del riu Cardener després de les pluges continuades del mes de gener d’enguany que han superat amb escreix els 100 L/m2 arreu de la conca. Les imatges mostren el riu … Llegiu més
El dissabte 24 de gener del 2026, la precipitació deguda al pas del front associat a la borrasca Ingrid fou de neu a les zones altes de la Catalunya Central. La cota de neu se situà al voltant dels 400 metres a l’oest, els 500 metres a l’est i al nord, i els 700 metres … Llegiu més
La font Nova és al municipi de Sant Salvador de Guardiola, al peu de la carretera C-37z, la carretera antiga de Manresa a Igualada, al punt quilomètric 85 i davant de la casa coneguda precisament com de la Font Nova, a la sortida de Sant Salvador de Guardiola en sentit sud-oest cap a Igualada. La … Llegiu més
La font del Calvet -escrit a vegades Calbet– és a la riba dreta o sud de la riera de Guardiola, entre el curs riera i la masia del Calvet, actualment restaurada i arreglada com a centre cívic municipal, de la qual pren el nom. També s’anomena del Calvet l’extensa urbanització, començada als anys 1970, esdevinguda … Llegiu més
El riu Cardener crescut amb aigües tèrboles el diumenge 18.01.2026 al seu pas sota el Pont Vell de Manresa, durant l’episodi de llevantada a Catalunya causada per la borrasca Harry que s’allargà des de dissabte 17 fins al dimarts 20. El dissabte 17.01.2026, les estacions meteorològiques automàtiques de Sant Salvador de Guardiola i de Cardona … Llegiu més
A la banda nord de l’altiplà de les Tàpies del municipi de Calders, en una àrea equidistant entre la gran masia de les Tàpies i el Forn de la Calç que acull el CACIS -Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat- i que probablement pertany a la finca de les Quingles, s’ha eliminat bosc per engrandir notablement … Llegiu més
La font de l’Avi, a la Colònia Jorba de Calders, és un prodigi de delicadesa, bellesa clàssica i tradició, un indret ple de bon gust i una de les fonts més boniques de Catalunya. La font de l’Avi és a l’espai del davant de la casa del Director de la Colònia Jorba o del Manganell, … Llegiu més
La marieta asiàtica (Harmonia axyridis) és una espècie de marieta que, com el seu nom popular indica, és originària d’Àsia, i que ha esdevingut una espècie invasora a Europa i a Amèrica després d’haver-se comercialitzat com a lluita biològica contra pugons. El gener de 2026, com testimonia la imatge, ha estat observada al terme municipal … Llegiu més
La font del Llac, a diferència de pràcticament tota la resta de fonts de Navarcles, està situada a la dreta del riu Calders, vora el camí del Galobard que baixa de la carretera N-141c Manresa-Calders fins a la presa del llac de Navarcles. La font es troba al coster rocós d’enfront de l’espai d’aparcament de … Llegiu més
Les gràfiques mostren les mitjanes de precipitació mensual pels períodes 2000-2024 i 1950-1999, i les diferències entres ambdós períodes, registrades a les estacions meteorològiques de Manresa, Balsareny i Artés, a la comarca de Bages, i de Moià, a la comarca del Moianès. Dins de la gran variabilitat interanual de les precipitacions, les mitjanes obtingudes en … Llegiu més
Les gràfiques mostren les mitjanes de les temperatures mínimes i màximes mensuals pels anys 1950-1999 i 2000-2024, i les diferències entre els dos períodes, obtingudes a les estacions meteorològiques de Manresa, Artés (Bages) i Moià (Moianès). Tant les mínimes com les màximes, en tots els mesos de l’any i a totes dues estacions, les temperatures … Llegiu més
El Cavall Bernat de Montserrat no és l’únic Cavall Bernat a la comarca de Bages; hi ha també, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i en terme de Mura, el Cavall Bernat de la Vall. El Cavall Bernat de la Vall és també un monòlit de conglomerat alterós i digne, però … Llegiu més
Andrena asperrima i Andrena agilissima són dues espècies d’abella que pertanyen al subgènere Plastandrena del gènere Andrena. La distinció entre ambdues espècies resulta difícil quan les femelles d’Andrena asperrima presenten tota la cutícula de color negre blavós, cosa que passa sovint. Aquestes femelles tenen pèls blancs als laterals de la cara, a la part posterior … Llegiu més
El mas d’Antius, un dels més grans i coneguts del terme municipal de Callús, dona nom també a una gran colònia industrial aturada i a una font bonica i cabalosa: la font d’Antius. La font es troba al davant del mas, a la dreta i a un nivell inferior del camí que hi porta, just … Llegiu més
La balma i la font dels Caçadors es troben prop de la base del cingle de la Tolega que, sota la urbanització de Les Brucardes, flanqueja per la dreta el pas del riu Llobregat a Sant Fruitós de Bages. En concret, la balma i la font són a la vertical de l’extrem est de Les … Llegiu més
Penicillium digitatum és l’espècie de fong que més sovint causa la floridura de taronges, llimones i mandarines una vegada collides. Sovint es denomina floridura verda, malgrat el seu color blau turquesa, en contraposició a la floridura blava, de color blau cel, produïda per Penicillium italicum. Penicillium és un gènere molt extens de fongs anamorfs, és … Llegiu més
La sargantana iberoprovençal, sargantana bruna o sargantana comuna (Podarcis liolepis) és la sargantana per excel·lència que sovint veiem assolellant-se entre les pedres, la més freqüent a les comarques de Bages i Moianès. Té el cos esvelt d’uns 6,5 cm, amb la cua de longitud gairebé doble que la del cos. El patró de coloració és … Llegiu més
La font del Pistó està situada al vessant entre els plans d’Antius i el riu Cardener, en terme de Callús. S’hi arriba per la pista en bon estat que surt de la colònia Antius en direcció sud i per on discorre el Camí de la Sal de Cardona a Manresa, de la qual, a uns … Llegiu més
La font del Clot de les Garses és al municipi de Callús, a la plana que conforma el meandre del torrent de Jaumandreu poc abans d’arribar als Manxons, el barri de Callús situat a la riba dreta o riba oest del riu Cardener. La font brolla en un marge prop del torrent. La font del … Llegiu més
Artemisia annua és una herba de fins a un metre d’alçada i voluminosa malgrat ser anual de la segona meitat de l’any, que es fa notar per la seva olor intensa de càmfora. Té tiges llargues, flexibles, estriades, verdes als solcs i rogenques a les arestes quan ja ha començat el fred. Les fulles es … Llegiu més
La bassa de Vilagonella és en realitat un pantà construït l’any 1980 amb finalitat agrícola, però actualment està tan plenament naturalitzat i integrat a l’entorn que és difícil adonar-se del seu origen artificial. Està situat a la confluència d’un torrent menor amb el de l’Aubardassa, afluent per l’esquerra de la riera de Malrubí, al terme … Llegiu més
El cingle del Berenguer és un impressionant mur geològic d’uns 700 metres de longitud per 80 metres d’alçada, situat a la riba dreta o riba nord de la riera de Malrubí en terme d’Avinyó. El cingle pren el nom del mas i la granja propers, el Berenguer, de la riba oposada. Poc més cap al … Llegiu més
El cingle de Ribatallada és un precipici vertical de roca de color clar, d’uns 200 metres de longitud i uns 50 metres d’alçada al tram més alt, tallat per la riera de Malrubí a l’extrem est del terme d’Artés, a tocar del d’Avinyó. El cingle és a la riba dreta o riba nord de la … Llegiu més
Les fonts de la Ruca estan situades prop de la casa de la Ruca, propietat la fundació Pere Tarrés i utilitzada com a centre d’educació ambiental i casa de colònies d’àmplia capacitat, a mig vessant de l’obaga de la Ruca o del torrent de la Font Nova que baixa des de la carena de Calders … Llegiu més
El riu Cardener vertebra la població de Súria: a la riba est o esquerra en el sentit del corrent hi ha el Poble Vell, a la dreta l’extens barri de Salipota, riu amunt el meandre emparedat i recargolat de cal Jover, i riu avall els plans de les Hortes i de Reguant. Al bell mig … Llegiu més
Clitocybe dealbata és un bolet de la família Tricholomataceae, petit, amb un barret de 5 cm de diàmetre com a màxim, de color íntegrament blanc amb matisos ocre o brunencs. El barret és estret, comença convex amb un umbó central i acaba pla amb el marge involut. La superfície és blanca amb taques ocre o … Llegiu més
La font de la Rovirassa és la més popular i emblemàtica del terme d’Avinyó, una consideració que assoleix segurament més per l’extensa àrea d’esbarjo arranjada al seu voltant que no pas per la pròpia font. La font de la Rovirassa és a uns 2 km a l’oest del nucli d’Avinyó. S’hi arriba còmodament per la … Llegiu més
L’anisat, candeleta anisada o verderol (Clitocybe odora) és un bolet de la família Tricholomataceae, no gaire gran, que el boletaire distingeix pel barret de color blau-verd turquesa més o menys intens, i per la seva olor d’anís. La candeleta anisada té un barret més aviat prim, de 3-8 cm de diàmetre, sovint no ben circular … Llegiu més
Asilus crabroniformis és una de les mosques assassines més grans que existeixen, amb una longitud d’entre 16 i 30 mm. L’imago té el cap groc, amb el vèrtex enfonsat entre dos ulls marrons i amb tres ocels prominents entre ells. L’acompanyen dues antenes de base vermellosa i d’extrem negre, i un mostatxo de pèls llargs … Llegiu més
