Pholadomya ludensis és un bivalve fòssil del superordre Anomalodesmata. Els Anomalodesmata són tots marins i es caracteritzen per tenir les dues valves de mida igual. Pholadomya ludensis mesura uns 45-50 mm de longitud per 32-34 mm d’alçada. La forma és la d’una gran ametlla marcona amb la closca. A la superfície externa de la conquilla … Llegiu més
Neoscona adianta és una aranya de la família Araneidae, aquelles que teixeixen les típiques teranyines radials. Les femelles de Neoscona adianta mesuren entre 5 i 10 mm de longitud i tenen un opistosoma més del doble de gros que el prosoma, mentre que els mascles mesuren només 4-5 mm i el seu opistosoma és de … Llegiu més
El riu Llobregat es salinitza al passar vora el polígon industrial de l’Illa, al sud de Sallent. És un fet conegut des de fa molts anys que, tanmateix, persisteix. L’àrea afectada per salinització és coneguda com els plans de l’Illa. Ocupa la meitat nord de la terrassa fluvial de la riba dreta del Llobregat que … Llegiu més
L’escanyacavalls o serrafalc gros (Bromus squarrosus) és una gramínia anual i cespitosa, de fins a 60 cm d’alçada, que creix en vores de camins, camps i pastures sobrepasturades. Floreix de maig a juliol formant una panícula unilateral laxa d’espiguetes solitàries, que pengen i es gronxen al vent perquè són sostingudes per ramificacions llargues i molt … Llegiu més
Ctenophora ornata és una espècie de típula, un d’aquests nematòcers inofensius amb aspecte de mosquit gegant, esvelt i de potes llargues que s’agrupen a la família Tipulidae. Ctenophora ornata mesura uns 20 mm de longitud des de l’extrem de les antenes fins a la punta de l’abdomen. Combina colors groc, coure i negre. El cap … Llegiu més
La fumana glutinosa o fumana viscosa (Fumana thymifolia) és una mata petita i discreta de la família Cistàcies. S’assembla força a la seva congènere, la fumana ericoide (F.ericoides). A més, el port vegetatiu de la fumana glutinosa és similar al del timó (Thymus vulgaris), tot i que generalment menor. Aquestes semblances que la confonen amb … Llegiu més
La font del Prat del Pou és propera al nucli urbà de Castellterçol, sortint-ne en direcció sud-oest. S’hi arriba passant per l’aparcament del Castell i seguint enllà uns 400 metres de pista, primer en direcció sud i després oest. L’àrea de la font disposa també d’un espai destinat a aparcament. La font brolla d’un marge … Llegiu més
El llinet purgant (Linum catharticum) és una herba anual o biennal, petita, delicada i discreta, que als mesos de maig i juny apareix a alguns prats montans a mitja ombra. Pertany, com es dedueix del seu nom, a la família de les Linàcies; però, per convèncer-nos d’aquesta classificació, cal veure-li les flors o els fruits … Llegiu més
L’escabiosa negra (Knautia dipsacifolia subsp.catalaunica [= K.arvernensis subsp.catalaunica, K.nevadensis]) és una herba perenne de la família Dipsacàcies que creix a les clarianes i a les vores de camins que travessen boscos frescals en àrees preferentment per sobre dels 700 metres d’altitud. Knautia dipsacifolia subsp. catalaunica assoleix uns 30-40 cm d’alçada. Té fulles el·líptiques de fins … Llegiu més
L’alzina del Ricard pren el nom del mas al costat del qual creix, a la part sud del municipi de Castellterçol (Moianès). És una alzina descomunal. Arrela damunt d’un esglaó de roca sorrenca aprofitant-ne les esquerdes, per enlairar un tronc dret i gruixut just al caire del tall. El tronc, mesurat al 2026, té un … Llegiu més
El grup de la ICHN-Bages a l’ombra de la gran alzina del Ricard que creix a l’era d’aquest mas de la part sud del municipi de Calstellterçol (Moianès), durant la sortida del 30.05.2026. L’alzina, malgrat arrelar damunt de roca, té un tronc portentós de 110 cm de diàmetre i una capçada tan voluminosa com la … Llegiu més
L’unflabou menut (Bupleurum semicompositum) és una herba anual, gràcil i menuda, d’aquelles que per observar-la cal ajupir-se. Pertany a la família Umbel·líferes, malgrat que el seu aspecte difereix molt del de les umbel·líferes més típiques. Del coll de l’arrel neixen tiges d’1 mm de diàmetre, amb entrenusos llargs, que s’aprimen a mesura que es divideixen … Llegiu més
El fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum) és una herba gramínia tendra, perenne, que sol superar el mig metre d’alçada, i que creix a l’estrat herbaci ombrívol dels boscos planifolis. El fenàs de bosc fa tofes de fulles en forma de cinta d’1 cm d’amplada per 15-20 cm de longitud, arquejades, de color verd viu i … Llegiu més
L’erísim, sisimbri oficinal o herba dels cantors (Sisymbrium officinale) és una herba anual, rarament biennal, de la família Crucíferes i pròpia de les vores de camins, de munts de rocs i de solars urbans en desús. L’erísim assoleix al voltant de mig metre d’alçada. Tota la planta té pilositat blanca, curta i poc densa. El … Llegiu més
Melica uniflora és una herba gramínia perenne i estolonífera, característica dels ambients forestals frescals, que hem observat al Moianès i a les canals de la cara nord de Montserrat, al Bages. Melica uniflora fa una tofa de fulles basals en forma de cinta decumbent de 3-7 mm d’amplada i d’un verd intens, que poden escampar-se … Llegiu més
Oxyloma elegans és un cargol o cargolina que viu a les roques molles i a les herbes de la vora de l’aigua, sense acabar de decidir-se entre fer vida a terra o a l’aigua dolça. Pertany a la família Succineidae. Oxyloma elegans té una conquilla el doble d’alta, uns 16-18 mm, que ampla, uns 8-9 … Llegiu més
El bec de coral senegalès (Estrilda astrild) és un petit ocell passeriforme de la família dels estríldids. Té una longitud de 9,5 a 13 cm i una envergadura alar de 12 a 14 cm, i pesa de 6 a 11 g. És sedentari i, quan no està criant, gregari. La seva àrea de distribució original … Llegiu més
Altra vegada, a les ribes del Cardener a l’alçada del Fusteret i del pont de La Pobla (Súria) hi ha un anar i venir d’operaris de l’empresa Sorigué SA -la concessionària de l’explotació del col·lector de salmorres-, d’excavadores, i de camions de transport de terres i camions-cisterna d’Exland -sempre al servei d’ICL- (foto 1ª). Ja … Llegiu més
El grup de participants a la sortida del diumenge 24.05.2026 a la falla del Guix, el torrent de Soldevila i la roureda de la Malesa (Sallent, Bages), convocada conjuntament pel Geoparc de la Catalunya Central i la Delegació del Bages de la ICHN i dirigida per Florenci Vallès, davant d’una de les falles del complex … Llegiu més
Aceria acerismonspessulani és un àcar de la família Eriophyidae que ocasiona cecidis a l’auró negre (Acer monspessulanum). Aceria és un gènere molt proper a Eriophyes i amb moltes espècies descrites, més per l’espècie de la planta i pel tipus de cecidi que ocasionen que per la pròpia morfologia de l’animal. Vegeu els cecidis ocasionats per … Llegiu més
L’erugueta de l’ametller (Aglaope infausta) és una papallona de la família Zygaenidae, semblant per tant a les conegudes gitanes o zigenes (Zygaena spp.), les erugues de la qual s’alimenten de fulles d’arbres i arbustos de la família Rosàcies, principalment de l’ametller (Prunus dulcis) i el cirerer (P.avium) entre els fruiters cultivats, i de l’aranyoner (P.spinosa), … Llegiu més
L’eruga verda de l’ametller (Orthosia cerasi) és un lepidòpter nocturn de la família Noctuidae, les erugues del qual tenen el mal costum de devorar les ametlles a les quals accedeixen a començament de primavera quan l’eruga acaba de sortir de l’ou i l’ametlla és encara tendra. El perjudici que Orthosia cerasi pot ocasionar a la … Llegiu més
El pont natural de Ca l’Escanyolit és al terme de Collsuspina (Moianès), a la capçalera del torrent de l’Espina que més avall es coneixerà amb els noms de torrent de Santa Coloma, de Fontscalents i de la Fàbrega i, ja més crescut, com a riera de Marfà o Golarda. El pont natural de Ca l’Escanyolit … Llegiu més
Verbascum boerhavii és una de les espècies del gènere Verbascum que es coneixen genèricament amb els noms populars de blenera, trepó o porpres. V.boerhavii és una de les espècies de blenera més robusta i més tomentosa. V.boerhavii és una gran herba biennal de la família Escrofulariàcies. Al primer any desenvolupa una roseta de fulles basals, … Llegiu més
Panoràmica de les roques i agulles que arreceren l’ermita de Sant Benet, al nord del torrent de Santa Maria i prop del monestir, a la regió montserratina de Tebaida. [foto Jordi Badia]
El torrent de Santa Maria és el curs d’aigua superficial més important i permanent, i la incisió més profunda, del massís de Montserrat. Neix al coll entre els cims de Sant Jeroni i del Moro, allà on hi ha l’ermita de Sant Jeroni, baixa en direcció sud-est i est pel Pla dels Ocells partint les … Llegiu més
Oedemera atrata és una de les espècies d’escarabat amb la silueta allargada típica dels coleòpters de la família Oedemeridae, de 8-9 mm de longitud i de color íntegrament negre. O.atrata es caracteritza a més per les potes del 3er parell curtes en relació a les dels parells 1er i 2on, que sol mantenir arcuades i, … Llegiu més
Megachile willughbiella deu el seu nom a l’ornitòleg i ictiòleg anglès Francis Willughby (22 novembre 1635 – 3 juliol 1672). És una de les primeres abelles talladores de fulles que es veuen al llarg de l’any. Forma part del subgènere Xanthosarus del qual tenim altres representants a les nostres comarques, com ara Megachile maritima o … Llegiu més
L’esparreguera o esparreguera d’hort (Asparagus officinalis) és una herba perenne que disposa d’un rizoma curt soterrat del qual cada primavera neixen diversos turions que es mantenen blancs mentre estan sota terra i que, en veure la llum, esdevenen tiges verdes i arcuades que poden superar el metre d’alçada. Igual com l’esparreguera boscana o silvestre (A.acutifolius), … Llegiu més
El rompsac (Stipellula capensis [= Stipa capensis, Stipa retorta, Stipa tortilis]) és una herba gramínia anual, fasciculada i cespitosa, que a la primavera constitueix prats d’un o dos pams d’alçada i de color verd daurat en indrets assolellats. Les fulles del rompsac són majoritàriament basals, d’1-2 mm d’amplada per 10-15 cm de longitud, amb tendència … Llegiu més
Els plàtans de l’entorn de Sant Marc, a la façana monumental de Manresa entre la Seu i el Pont Vell, no són els únics arbres del passeig del Riu de Manresa morts per salmorra vessada del col·lector l’hivern del 2025 al 2026. Seguint el passeig amunt, al costat est del parc Josep Vidal més arbres … Llegiu més
La marieta de setze punts (Tytthaspis sedecimpunctata) és un Coccinellidae petit, de només 3 mm de longitud com pot veure’s a la imatge 1ª. És de color groc palla amb una franja negra a la sutura dels èlitres i 14-18 punts també negres sobre els èlitres, normalment 5 punts independents més 3 punts solapats en … Llegiu més
L’herba de l’esparver (Hieracium murorum) és una herba perenne de la família Compostes amb capítols de flors grogues totes ligulades. El gènere Hieracium té una gran complexitat de formes que, depenent de criteris d’autors, es classifiquen a nivell d’espècie o d’unitats subespecífiques. Aquesta complexitat resulta de la combinació de les seves dues capacitats de formació … Llegiu més
L’escaiola (Phalaris canariensis) és una gramínia anual d’una banda cultivada esporàdicament per a l’ús de les seves granes en l’elaboració de pinso i en l’alimentació d’ocells cantaires engabiats, i de l’altra naturalitzada en indrets ruderals. L’escaiola és una herba cespitosa, glabrescent i d’un verd blavís que enlaira tiges fins a una alçada màxima d’1 metre. … Llegiu més
Cryptocephalus quadripunctatus és un crisomèlid petit, de cos allargat de 4-5 mm i que, com la popular marieta de set punts (Coccinella septempunctata), combina els colors negre i taronja més alguna pinzellada de blanc. El cap és ample i curt, de color negre incloent també les antenes. El pronot té forma bombada com un casc, … Llegiu més
Lixus angustus (= L.sanguineus) és un diabló, una espècie d’escarabat de la família dels curculiònids, de forma semblant al més comú diabló de la malva (L.pulverulentus) però de mida a la meitat. L.angustus mesura uns 8 mm de longitud. El cap, incloent la trompa ampla i arquejada cap avall, és lleugerament més curt que el … Llegiu més
Nonea echioides (= N.pulla, N.alba) és una herba anual de port i aspecte discrets, de la família Boraginàcies, que al mes d’abril es pot descobrir en prats ruderals i humits, preferentment prop de cursos d’aigua. Nonea echioides enlaira fins a uns 30 cm d’alçada una tija dreta que només es ramifica, i encara poc, quan … Llegiu més
La fumària major (Fumaria gaillardotii [= F.major, F.agraria var.major]), coneguda en català també amb els noms poc específics de colomina i de gallaret o galleret, és una herba anual gran que, per les seves flors zigomorfes particulars, es reconeix de seguida com una fumària, de la família de les Papaveràcies. La fumària major s’enlaira fins … Llegiu més
Sigilla dorsata és una espècie de formiga de vellut, un himenòpter de la família Mutillidae. Com en totes les formigues de vellut, mascles i femelles de Sigilla dorsata són molt diferents. Les femelles -a la imatge- tenen l’aspecte de formigues robustes, amb cap, tòrax i abdomen molt clarament diferenciats, i estan cobertes de pilositat llarga … Llegiu més
Larinus planus (= L.carlinae) és un curculiònid -una de les nombroses espècies d’escarabat amb el rostre allargat en una trompa i que en català es coneixen genèricament com a diablons- que s’alimenta de cards del gèneres Cirsium i Onopordum. Per tant, proposem anomenar-lo diabló dels cards. El diabló dels cards té un cos oval de … Llegiu més
Ptosima undecimmaculata (= P.flavoguttata) és un escarabat de la família Buprestidae, aquells de cos allargat, compacte i aerodinàmic, i sovint de colors vistosos. L’adult de Ptosima undecimmaculata mesura uns 12 mm de longitud. Té forma semi-cònica amb el dors arrodonit i el ventre pla, el cap curt i ample que queda mig amagat sota el … Llegiu més
S’espera amb impaciència i il·lusió l’arribada de la primavera, que els arbres treguin fulles noves i que tot recomenci. Enguany, però, la primavera no ha arribat als plàtans del passeig del Riu al tram de la Manresa més monumental, de la Seu al Pont Vell. Un vessament de salmorra, sí, un altre vessament del maleït … Llegiu més
La cargola moscada (Erodium moschatum) és una herba anual que, amb el seu pom de fruits amb un bec llarg i dret com una agulla, revela la seva pertinença a la família de les Geraniàcies. La cargola moscada fa una roseta de fulles grans i denses, de la qual s’enlairen fins al voltant de mig … Llegiu més
El lami purpuri (Lamium purpureum) és una herba de cicle anual, de la família Labiades, que crida l’atenció per la forma piramidal de 4 costats i el matís púrpura que pren el capdamunt de les seves tiges. El lami purpuri fa tiges de secció quadrangular d’uns 4 mm de costat, fistuloses, glabres i amb les … Llegiu més
Leprocaulon microscopicum (= L.quisquilare) és un liquen granulós i pulverulent, de color verd glauc o verd turquesa, que viu sobre els petits replans arrecerats de la pluja que formen les esquerdes de la roca. A més dels grànuls que constitueixen el tal·lus primari, pot presentar també petites formes arborescents o coral·lines -que no apareixen a … Llegiu més
Bryophila ravula (= Noctua ravula, Cryphia ravula) és una papallona nocturna de la família Noctuidae que es troba en indrets secaners i rocosos i en ambients humanitzats, sense que se li conegui un hàbitat gaire definit. Els adults tenen una envergadura alar de 24-30 mm. El seu color és bigarrat de tons marrons i grisos, … Llegiu més
El desferracavalls (Hippocrepis scorpioides [= H.comosa ssp. glauca, H.comosa ssp.scorpioides]) és una herba de la família papilionàcies, perenne i de port ajagut. Aquí, per comoditat, restringim l’accepció del nom popular en català de desferracavalls a l’espècie H.scorpioides, malgrat que s’aplica a qualsevol planta del gènere Hippocrepis per la forma sinusoidal dels seus llegums que simulen … Llegiu més
El lletsó punxós o espinescent (Sonchus asper) és una herba de la família de les Compostes, robusta, de cicle anual o biennal. Com els seus noms indiquen, el seu port està entre el d’un lletsó i el d’un card. La tija principal del lletsó punxós assoleix fins a 20 mm de diàmetre i 1 metre … Llegiu més
