Les obres de remodelació integral del carrer Guimerà, al cor de Manresa, han comportat la tala dels liquidàmbars (Liquidambar styraciflua) que donaven color i identitat a aquest carrer, el més comercial de la ciutat. Les imatges mostren el tram de carrer Guimerà entre els Esquilets i el Passeig sense arbres, i una de les soques … Llegiu més
La vall del Cardener, ampla a la plana al·luvial de les Hortes i de Reguant, s’estreny sobtadament al Fusteret. Aquest relleu aparentment capriciós és una conseqüència de la complexa estructura geològica de Súria, tallada pel riu Cardener. A Súria, en seqüència de nord-oest a sud-est tot i que no alineades exactament, es distingeixen les següents … Llegiu més
El torrent de Camprubí, a Súria, discorre des de la base sud del runam salí del Fusteret fins a desembocar al riu Cardener al tram del barri del Fusteret. Habitualment, el torrent de Camprubí estava sec perquè la seva surgència principal de tota la vida, la font de la Serra, està captada i la seva … Llegiu més
Amb els embassaments de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç plens respectivament al 89,6% i al 93,6%, poca capacitat queda per retenir l’aigua del riu Cardener després de les pluges continuades del mes de gener d’enguany que han superat amb escreix els 100 L/m2 arreu de la conca. Les imatges mostren el riu … Llegiu més
El dissabte 24 de gener del 2026, la precipitació deguda al pas del front associat a la borrasca Ingrid fou de neu a les zones altes de la Catalunya Central. La cota de neu se situà al voltant dels 400 metres a l’oest, els 500 metres a l’est i al nord, i els 700 metres … Llegiu més
La font Nova és al municipi de Sant Salvador de Guardiola, al peu de la carretera C-37z, la carretera antiga de Manresa a Igualada, al punt quilomètric 85 i davant de la casa coneguda precisament com de la Font Nova, a la sortida de Sant Salvador de Guardiola en sentit sud-oest cap a Igualada. La … Llegiu més
La font del Calvet -escrit a vegades Calbet– és a la riba dreta o sud de la riera de Guardiola, entre el curs riera i la masia del Calvet, actualment restaurada i arreglada com a centre cívic municipal, de la qual pren el nom. També s’anomena del Calvet l’extensa urbanització, començada als anys 1970, esdevinguda … Llegiu més
El riu Cardener crescut amb aigües tèrboles el diumenge 18.01.2026 al seu pas sota el Pont Vell de Manresa, durant l’episodi de llevantada a Catalunya causada per la borrasca Harry que s’allargà des de dissabte 17 fins al dimarts 20. El dissabte 17.01.2026, les estacions meteorològiques automàtiques de Sant Salvador de Guardiola i de Cardona … Llegiu més
A la banda nord de l’altiplà de les Tàpies del municipi de Calders, en una àrea equidistant entre la gran masia de les Tàpies i el Forn de la Calç que acull el CACIS -Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat- i que probablement pertany a la finca de les Quingles, s’ha eliminat bosc per engrandir notablement … Llegiu més
La font de l’Avi, a la Colònia Jorba de Calders, és un prodigi de delicadesa, bellesa clàssica i tradició, un indret ple de bon gust i una de les fonts més boniques de Catalunya. La font de l’Avi és a l’espai del davant de la casa del Director de la Colònia Jorba o del Manganell, … Llegiu més
La marieta asiàtica (Harmonia axyridis) és una espècie de marieta que, com el seu nom popular indica, és originària d’Àsia, i que ha esdevingut una espècie invasora a Europa i a Amèrica després d’haver-se comercialitzat com a lluita biològica contra pugons. El gener de 2026, com testimonia la imatge, ha estat observada al terme municipal … Llegiu més
La font del Llac, a diferència de pràcticament tota la resta de fonts de Navarcles, està situada a la dreta del riu Calders, vora el camí del Galobard que baixa de la carretera N-141c Manresa-Calders fins a la presa del llac de Navarcles. La font es troba al coster rocós d’enfront de l’espai d’aparcament de … Llegiu més
Les gràfiques mostren les mitjanes de precipitació mensual pels períodes 2000-2024 i 1950-1999, i les diferències entres ambdós períodes, registrades a les estacions meteorològiques de Manresa, Balsareny i Artés, a la comarca de Bages, i de Moià, a la comarca del Moianès. Dins de la gran variabilitat interanual de les precipitacions, les mitjanes obtingudes en … Llegiu més
Les gràfiques mostren les mitjanes de les temperatures mínimes i màximes mensuals pels anys 1950-1999 i 2000-2024, i les diferències entre els dos períodes, obtingudes a les estacions meteorològiques de Manresa, Artés (Bages) i Moià (Moianès). Tant les mínimes com les màximes, en tots els mesos de l’any i a totes dues estacions, les temperatures … Llegiu més
El Cavall Bernat de Montserrat no és l’únic Cavall Bernat a la comarca de Bages; hi ha també, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i en terme de Mura, el Cavall Bernat de la Vall. El Cavall Bernat de la Vall és també un monòlit de conglomerat alterós i digne, però … Llegiu més
Andrena asperrima i Andrena agilissima són dues espècies d’abella que pertanyen al subgènere Plastandrena del gènere Andrena. La distinció entre ambdues espècies resulta difícil quan les femelles d’Andrena asperrima presenten tota la cutícula de color negre blavós, cosa que passa sovint. Aquestes femelles tenen pèls blancs als laterals de la cara, a la part posterior … Llegiu més
El mas d’Antius, un dels més grans i coneguts del terme municipal de Callús, dona nom també a una gran colònia industrial aturada i a una font bonica i cabalosa: la font d’Antius. La font es troba al davant del mas, a la dreta i a un nivell inferior del camí que hi porta, just … Llegiu més
La balma i la font dels Caçadors es troben prop de la base del cingle de la Tolega que, sota la urbanització de Les Brucardes, flanqueja per la dreta el pas del riu Llobregat a Sant Fruitós de Bages. En concret, la balma i la font són a la vertical de l’extrem est de Les … Llegiu més
Penicillium digitatum és l’espècie de fong que més sovint causa la floridura de taronges, llimones i mandarines una vegada collides. Sovint es denomina floridura verda, malgrat el seu color blau turquesa, en contraposició a la floridura blava, de color blau cel, produïda per Penicillium italicum. Penicillium és un gènere molt extens de fongs anamorfs, és … Llegiu més
La sargantana iberoprovençal, sargantana bruna o sargantana comuna (Podarcis liolepis) és la sargantana per excel·lència que sovint veiem assolellant-se entre les pedres, la més freqüent a les comarques de Bages i Moianès. Té el cos esvelt d’uns 6,5 cm, amb la cua de longitud gairebé doble que la del cos. El patró de coloració és … Llegiu més
La font del Pistó està situada al vessant entre els plans d’Antius i el riu Cardener, en terme de Callús. S’hi arriba per la pista en bon estat que surt de la colònia Antius en direcció sud i per on discorre el Camí de la Sal de Cardona a Manresa, de la qual, a uns … Llegiu més
La font del Clot de les Garses és al municipi de Callús, a la plana que conforma el meandre del torrent de Jaumandreu poc abans d’arribar als Manxons, el barri de Callús situat a la riba dreta o riba oest del riu Cardener. La font brolla en un marge prop del torrent. La font del … Llegiu més
Artemisia annua és una herba de fins a un metre d’alçada i voluminosa malgrat ser anual de la segona meitat de l’any, que es fa notar per la seva olor intensa de càmfora. Té tiges llargues, flexibles, estriades, verdes als solcs i rogenques a les arestes quan ja ha començat el fred. Les fulles es … Llegiu més
La bassa de Vilagonella és en realitat un pantà construït l’any 1980 amb finalitat agrícola, però actualment està tan plenament naturalitzat i integrat a l’entorn que és difícil adonar-se del seu origen artificial. Està situat a la confluència d’un torrent menor amb el de l’Aubardassa, afluent per l’esquerra de la riera de Malrubí, al terme … Llegiu més
El cingle del Berenguer és un impressionant mur geològic d’uns 700 metres de longitud per 80 metres d’alçada, situat a la riba dreta o riba nord de la riera de Malrubí en terme d’Avinyó. El cingle pren el nom del mas i la granja propers, el Berenguer, de la riba oposada. Poc més cap al … Llegiu més
El cingle de Ribatallada és un precipici vertical de roca de color clar, d’uns 200 metres de longitud i uns 50 metres d’alçada al tram més alt, tallat per la riera de Malrubí a l’extrem est del terme d’Artés, a tocar del d’Avinyó. El cingle és a la riba dreta o riba nord de la … Llegiu més
Les fonts de la Ruca estan situades prop de la casa de la Ruca, propietat la fundació Pere Tarrés i utilitzada com a centre d’educació ambiental i casa de colònies d’àmplia capacitat, a mig vessant de l’obaga de la Ruca o del torrent de la Font Nova que baixa des de la carena de Calders … Llegiu més
El riu Cardener vertebra la població de Súria: a la riba est o esquerra en el sentit del corrent hi ha el Poble Vell, a la dreta l’extens barri de Salipota, riu amunt el meandre emparedat i recargolat de cal Jover, i riu avall els plans de les Hortes i de Reguant. Al bell mig … Llegiu més
Clitocybe dealbata és un bolet de la família Tricholomataceae, petit, amb un barret de 5 cm de diàmetre com a màxim, de color íntegrament blanc amb matisos ocre o brunencs. El barret és estret, comença convex amb un umbó central i acaba pla amb el marge involut. La superfície és blanca amb taques ocre o … Llegiu més
La font de la Rovirassa és la més popular i emblemàtica del terme d’Avinyó, una consideració que assoleix segurament més per l’extensa àrea d’esbarjo arranjada al seu voltant que no pas per la pròpia font. La font de la Rovirassa és a uns 2 km a l’oest del nucli d’Avinyó. S’hi arriba còmodament per la … Llegiu més
L’anisat, candeleta anisada o verderol (Clitocybe odora) és un bolet de la família Tricholomataceae, no gaire gran, que el boletaire distingeix pel barret de color blau-verd turquesa més o menys intens, i per la seva olor d’anís. La candeleta anisada té un barret més aviat prim, de 3-8 cm de diàmetre, sovint no ben circular … Llegiu més
Asilus crabroniformis és una de les mosques assassines més grans que existeixen, amb una longitud d’entre 16 i 30 mm. L’imago té el cap groc, amb el vèrtex enfonsat entre dos ulls marrons i amb tres ocels prominents entre ells. L’acompanyen dues antenes de base vermellosa i d’extrem negre, i un mostatxo de pèls llargs … Llegiu més
Part del grup de la ICHN-Bages a la balma dels Polvorers (Manresa, Bages) observant-hi la presència a la roca del sostre de Cerithium giganteum, el gran cargol marí de l’Eocè, durant la sortida naturalista del 02.11.2025 a l’entorn de la torre de Santa Caterina. [fotos Montserrat Porta]
La imatge és certament intrigant i pertorbadora: una eruga negra totalment eriçada de pues, en una posició que no és de vida, i adherida a un capoll de seda blanc quan les erugues no surten d’un capoll, que al seu torn està subjecte a una fulla de romaní. Tot plegat necessita explicació. L’eruga és de … Llegiu més
Scatopse notata és una mosqueta d’uns 3,0 mm de longitud, de la família Scatopsidae inclosa al subordre nematòcers dels mosquits i similars, no pas al subordre braquícers de les mosques típiques. Scatopse notata té el cos allargat, de color general negre, amb el cap i el mesonot ambdós lluents i de forma oval, i amb … Llegiu més
Trihemis kirbyi és una espècie nouvinguda que amplia la llista de libèl·lules vermelloses existents a les nostres contrades, i per la qual s’ha proposat el nom popular de pipa aureolada. A grans trets, els mascles vesteixen d’un cridaner vermell ataronjat lluent al tòrax, a l’abdomen, al cap i a les potes, que només es veu … Llegiu més
El Pla del Garrigar està situat al municipi de Fonollosa, a continuació de la urbanització de Canet de Fals i del Pla de Montconill, limitat pel nord pel torrent de Jaumandreu i per l’est per la balconada que forma sobre la vall del Cardener a Callús. El Pla del Garrigar, extens, enlairat i de bones … Llegiu més
Bona part del grup de la ICHN-Bages dalt de la torre de Santa Caterina (Manresa, Bages), punt privilegiat d’observació de la ciutat, durant la sortida naturalista del 26.10.2025 en la qual es van visitar la mina de lignit i la balma dels Polvorers. [foto Jordi Badia]
Spilosoma lubricipeda és una arna o papallona nocturna de la família Erebidae. Els Erebidae es caracteritzen perquè llurs erugues estan protegides per setes rígides i eriçades; l’eruga de Spilosoma lubricipeda -a la imatge- n’és un cas paradigmàtic. L’adult de Spilosoma lubricipeda és una papallona nocturna excepcionalment vistosa i elegant que sembla lluir un abric de … Llegiu més
Agabus bipustulatus és una espècie d’escarabat de la família Dytiscidae capaç de caminar -tot i que de manera maldestra-, volar i nedar; és un escarabat tot terreny que passa la major part de la seva vida a l’aigua de basses. Agabus bipustulatus és un escarabat ben negre, de cos aerodinàmic, el·líptic d’uns 10 mm de … Llegiu més
Sphedanolestes sanguineus és una de les espècies de xinxa assassina, és a dir una xinxa depredadora de la família Reduviidae. Sphedanolestes sanguineus mesura 7-8 mm de longitud, la meitat que la més coneguda i comuna Rhynocoris iracundus. Vista per damunt, Sphedanolestes sanguineus és de color negre, llevat del connexiu escacat en negre i alternativament blanquinós, … Llegiu més
Stomorhina lunata és una mosca classificada a la família Calliphoridae, de 7-8 mm de longitud i color predominantment gris. Per la mida i pel color podria passar per una mosca comuna (Musca domestica), però l’observació atenta revela que s’assemblen ben poc. Stomorhina lunata té el cos relativament estret, amb els ulls sobresortint pels costats del … Llegiu més
La sabatera d’escames (Sarcodon imbricatus) és un bolet de la família Bankeraceae que es troba a les pinedes, poc freqüent però fàcil de reconèixer. El barret de la sabatera d’escames és ample, d’uns 15 cm de diàmetre, amb els marges sinuosos i la superfície superior esquarterada en plaques o escames imbricades quasi com teules, disposades … Llegiu més
Synanthedon és un gènere de papallones de la família Sesiidae, del qual hi ha registrades a Catalunya 13 espècies (Jordi Dantart, 2021). Els Sesiidae són unes papallones nocturnes ben particulars, de cos gruixut i ales comparativament petites i estretes, i amb una gran àrea transparent, sense escames, al centre. Els Sesiidae tenen aspecte d’himenòpter, però … Llegiu més
La balma dels Polvorers està situada al vessant costerut de la dreta del riu Cardener al seu pas per Manresa, poc més enllà de l’estació de mercaderies de tren de Renfe i dels antics dipòsits de combustible de Campsa, a mitja alçada entre el pla de torre de Santa Caterina i el riu. La zona … Llegiu més
Utetheisa pulchella és una papallona que, tot i pertànyer a la família Erebidae de macroheteròcers, té colors vistosos i vola de dia. L’envergadura alar és d’uns 40 mm. Les ales anteriors i el tòrax són de color blanc d’ivori esquitxat de petites taques negres i vermelles, com si fos una pintura mironiana. Les ales posteriors, … Llegiu més
Andrena pellucens és una petita abella tardorenca poc comuna. Les femelles són fàcils de veure per la coloració vermella ataronjada del seu gàster i la franja ennegrida que normalment presenta el 5è terguit. Però l’evidència definitiva que la identifica i que costa d’observar, car cal que tingui les ales ben desplegades, és la taca negra … Llegiu més
Argiope trifasciata és una aranya de la família Araneidae -la que agrupa les aranyes teixidores de les característiques teles orbiculars-, les femelles de la qual són grans, impressionants i depredadores temibles, sobretot d’insectes voladors grans com llagostes i papallones. A.trifasciata és una espècie propera a les més conegudes A.bruennichi, anomenada també aranya tigre i amb … Llegiu més
