març 2024

Flexitrichum gracile

Flexitrichum gracile

Molses » Flexitrichaceae

Flexitrichum gracile (= Ditrichum crispatissimum, D.gracile) és una molsa de creixement acrocàrpic que viu al terra de boscos planifolis en sòl carbonatat. S’identifica pel seu port relativament robust, el color verd clar i, sobretot, pels seus fil·lidis molts llargs formats per una base ovada o lanceolada d’1 mm, amb el nervi poc definit, que s’allarga … Llegiu més

Tipula (Acutipula) luna

Tipula luna

Nematocera » Tipulidae

Tipula luna (= Acutipula luna) és una de les espècies més gran i sobretot més elegant de típula, aquesta mena de mosquits gegants de potes llarguíssimes. El gènere Tipula és extens. La base de dades Fauna Ibérica del Museo Nacional de Ciencias Naturales registra 112 espècies del gènere Tipula a la península ibèrica i a … Llegiu més

Prunera

Prunus domestica

Rosals » Rosàcies

La prunera (Prunus domestica) és l’arbre cultivat pels seus fruits, les prunes, freqüent als horts, que es pot mantenir durant anys quan aquests horts s’abandonen i que es troba també subespontani en bardisses, marges i boscos de ribera. La prunera és un arbre petit i sense les espines de l’aranyoner (Prunus spinosa). Al mes de … Llegiu més

Sírfid

Myothropa florea

Brachycera » Syrphidae

Myothropa florea és un sírfid mimètic comú arreu. Té un clar dimorfisme sexual, no només pel ulls holòptics dels mascles (vegeu foto) i dicòptics de les femelles com passa amb molts sírfids, sinó també perquè les femelles tenen l’abdomen una mica més ample i amb taques grogues més reduïdes que els mascles. El mesonot (part … Llegiu més

Riba del Cardener a Manresa, 02.03.2024

Una part del grup de la ICHN-Bages al tram de la riba esquerra del riu Cardener sota les barriades de Sant Pau i de les fàbriques Vermella i Blanca (Manresa) d’on s’acaben d’eliminar les canyes, durant l’activitat d’observació d’ocells dirigida per Ferran Fitó, el 02.03.2024. [foto Jordi Badia]

Escarabat daurat

Cetonia aurataeformis

Scarabaeiformia » Cetoniidae

Cetonia aurataeformis (= Cetonia carthami aurataeformis) és un escarabat florícola molt vistós pertanyent a la família Cetoniidae i a la superfamília Scarabaeoidea, normalment de color verd metàl·lic llampant, però de vegades pot ser rogenc amb tons daurats. El cos és ovalat i mesura entre 13 i 16 mm de llargada. La superfície dels èlitres presenta … Llegiu més

Murri de la pimpinella

Spialia sertorius

Ropalòcers » Hesperiidae

El murri de la pimpinella (Spialia sertorius) és una papallona diürna petita, de 20-25 mm d’envergadura alar, pilosa i de cos gruixut. Pertany a la família Hesperiidae. S’assembla al capgròs comú (Carcharus alceae), segurament l’espècie d’Hesperiidae més freqüent al Bages i al Moianès, i sobretot al merlet comú (Pyrgus malvoides); no és fàcil discriminar entre … Llegiu més

febrer 2024

Eliminació de canyes de la vora del Cardener, a Manresa

El febrer del 2024, l’Ajuntament de Manresa ha fet eliminar les canyes (Arundo donax) de la riba esquerra del riu Cardener, al tram de 3 km que va des del pont de Sant Francesc, al centre urbà, fins a la passera per a vianants i ciclistes que travessa el riu a can Poc Oli, abastant … Llegiu més

Musclo zebra

Dreissena polymorpha

Bivalves » Dreissenidae

El musclo zebra o musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc bivalve d’aigua dolça, inclòs a la llista mundial de les 100 espècies invasores més perjudicials. El musclo zebra té les valves de forma triangular semblants a les dels musclos de mar comestibles (Mytilus edulis) però de mida menor, fins a 3,5 cm de longitud … Llegiu més

Blet de paret

Chenopodium murale

Cariofil·lals » Quenopodiàcies

El blet de paret (Chenopodium murale) és una herba anual de la família quenopodiàcies que s’enlaira fins a un màxim de 80 o 90 cm, pròpia d’ambients ruderals amb sòl molt nitrogenat com els peus de murs d’horts, els jaços de bestiar, les runes o l’entorn de femers. A diferència de la majoria de blets … Llegiu més

Bernat de l’argelaga

Piezodorus lituratus

Heteroptera » Pentatomidae

El bernat de l’argelaga (Piezodorus lituratus) és una xinxa bivoltina força gran, d’entre 10 i 13 mm, a la qual agraden els ambients secs i càlids d’arreu del nostre territori. El color de l’adult varia al llarg de l’any. A la primavera, l’adult que surt de la hibernació té un color verd brillant amb matisos … Llegiu més

Cargol blau fosc de vidre

Oxychilus draparnaudi

Gasteròpodes » Oxychilidae

Oxychilus draparnaudi, que podríem anomenar en català cargol blau fosc de vidre, és l’espècie més comuna i representativa de cargols terrestres de la família Oxychilidae, coneguts en conjunt com a cargols de vidre per la seva conquilla de parets fines i translúcides, com si fos de vidre. La conquilla d’Oxychilus draparnaudi és discoidal, de 12-14 … Llegiu més

Bernat pudent

Ancyrosoma leucogrammes

Heteroptera » Pentatomidae

Ancyrosoma leucogrammes és un petit representant de la família Pentatomidae d’entre 6 i 7,5 mm de longitud, que passa bastant desapercebut tant per la seva mida com per la seva coloració críptica. Un cop l’has trobat, criden l’atenció els més que evidents angles laterals del pronot. Té el tegument de color marró però hi destaquen … Llegiu més

Palomena comuna

Palomena prasina

Heteroptera » Pentatomidae

La palomena comuna (Palomena prasina) és un bernat pudent de color verd que pot assolir uns 13 mil·límetres de llargada. Es pot apreciar però que el marge corporal o connexiu presenta unes línies estretes blanquinoses, que la membrana de l’hemèlitre és marronosa i translúcida i que les potes són verdoses amb tonalitats vermelloses d’extensió variable. … Llegiu més

Aranya escopidora

Scytodes thoracica

Araneae » Scytodidae

L’aranya escopidora (Scytodes thoracica) és una aranya de cos petit d’uns 5 mm però amb potes molt llargues, que viu a l’interior de les cases. Scytodes thoracica combina el color beix o marró clar amb taques de color castany o marró fosc. El patró de taques sinuoses situades al prosoma, en forma de lira o … Llegiu més

Sialis sp.

Sialis sp.

Megalòpters » Sialidae

Els megalòpters són un petit ordre d’insectes distribuïts principalment en àrees tropicals, subtropicals i temperades que estan lligats a ambients aquàtics. El seu nom al·ludeix a la gran mida que tenen algunes espècies, però a les nostres contrades són insectes de mida més aviat petita. A Catalunya només tenim representants de la família Sialidae que, … Llegiu més

Dysauxes servula

Dysauxes servula

Macroheteròcers » Arctiidae

Dysauxes servula (= D. punctata servula) és una papallona nocturna que es classifica a la família Arctiidae o bé a la família Erebidae, depenent de criteris al voltant del rang taxonòmic i l’abast d’aquests dos grups. L’adult de Dysauxes servula és de color marró fosc, gairebé negre, amb una petita taca blanca al centre de … Llegiu més

Tanarida

Tanacetum vulgare

Asterals » Asteràcies (= Compostes)

La tanarida (Tanacetum vulgare) és una herba perenne de fins a 1 metre d’alçada, de la família Compostes. És una planta molt aromàtica que fa una olor que recorda a la de les artemísies. La tanarida té tiges erectes i estriades, de color verd amb matisos rogencs. Les fulles són grans, de contorn ovat d’entre … Llegiu més

Pi pinyer

Pinus pinea

Gimnospermes » Pinàcies

El pi pinyer, pi pinyoner, pi ver o pi bo (Pinus pinea L.) és una conífera (divisió pinòfits) arbòria de la família de les pinàcies que pot arribar als 30 m d’alçada i excepcionalment els pot superar. Mereix especial atenció perquè és freqüent al Bages i al Moianès i produeix pinyons comestibles que tenen un … Llegiu més

gener 2024

La restauració del Pla de les Hortes (Súria)

El Pla de les Hortes, a Súria, va quedar malmès per sengles grans vessaments de salmorra el març i el juny del 2023. Aquí és on hi ha les instal·lacions d’entrada al col·lector de la salmorra recollida de la planta de tractament de mineral i del runam salí del Fusteret, ambdós propietat de l’empresa minera … Llegiu més

Abella cotonaire

Anthidium cingulatum

Apòcrits » Megachilidae

El gènere Anthidium està format per abelles solitàries de mida petita a mitjana, amb mandíbules grans, de cos robust i tegument de color negre amb franges grogues o blanques a l’abdomen. Els mascles són reconeixibles per ser més grans i per la presència a la part apical del darrer segment de l’abdomen d’un dentat identificatiu … Llegiu més

La retirada del paviment de l’aparcament de l’antiga discoteca, en el procés de renaturalització de la finca de can Poc Oli a Manresa

L’Ajuntament de Manresa, amb el regidor d’acció climàtica Pol Huguet al capdavant, s’ha proposat la renaturalització de la finca de can Poc Oli on hi havia hagut la macro-discoteca Pont Aeri, prop de la confluència de la riera de Rajadell amb el riu Cardener. La discoteca Pont Aeri, successora de l’anterior Krono’s, va tancar l’any … Llegiu més

Arbust del paradís

Elaeagnus ebbingei

Rosals » Eleagnàcies

Elaeagnus x ebbingei (= Elaeagnus x submacrophylla) és un arbust gran, de fulles perennes, ovades i discolors, verdes a l’anvers i argentades al revers, plantat en jardins i a vegades subespontani, i parent de l’arbre del paradís (E.angustifolia). Elaeagnus x ebbingei és una espècie híbrida originada a partir d’E.pungens i E.macrophylla, per a la qual … Llegiu més

Abella (Halictus scabiosae)

Halictus scabiosae

Apòcrits » Halictidae

Halictus scabiosae forma part d’un gènere d’abelles extens, amb moltes espècies sobretot a l’hemisferi nord. Les femelles d’Halictus i de Lasioglossum s’identifiquen perquè a la part dorsal del darrer segment abdominal tenen una zona longitudinal sense pèls que sembla una fenedura, anomenada rima. Halictus dona nom a la família Halictidae. Dins del gènere Halictus hi … Llegiu més

Escarabat butllofer

Meloe mediterraneus

Cucujiformia » Meloidae

El gènere Meloe està format per escarabats molt atípics, doncs no tenen ales membranoses per poder volar i els èlitres són curts, oberts i només cobreixen una part de l’abdomen; a més a més, duen a terme un cicle biològic complex i interessant. Les femelles, després de l’aparellament, dipositen els ous al terra, dels quals … Llegiu més

Vespa paperera

Polistes nimpha

Apòcrits » Vespidae

Polistes nimpha és un altre representant de vespa paperera present al Bages i al Moianès però que no és tant abundant com la coneguda P. dominulus.. Al camp, els polístids són fàcils de reconèixer i diferenciar dels vèspids perquè mantenen molt estirades les llargues potes durant el vol. Els adults s’alimenten principalment de nèctar, fruits … Llegiu més

Borinot vespa

Sesia apiformis

Microheteròcers » Sesiidae

Sesia apiformis és una arna que fa honor al nom popular de borinot vespa que tenen algunes de les espècies que formen part de la família Sesiidae. A primer cop d’ull sembla una vespa per les franges grogues i negres de l’abdomen, però també sembla un borinot per l’abundant pilositat present tant al tòrax com … Llegiu més

Ànec mut

Cairina moschata

Anseriformes » Anatidae

L’ànec mut (Cairina moschata), originari d’Amèrica Central, es cria en captivitat per la seva carn o simplement pel goig de tenir-lo com animal de companyia. D’un temps ençà es veuen ànecs muts vivint en llibertat en aiguamolls naturals i en estanys de parcs de Catalunya, en particular a l’estany de L’Agulla (Manresa) on és presa … Llegiu més

L’aiguamoll de La Bòbila sec a l’hivern del 2023-24

L’hivern del 2023-24, per primera vegada, l’aiguamoll de La Bòbila, a Santpedor, ha quedat completament eixut. Els ocells hivernants no hi han trobat el refugi que esperaven. La imatge, obtinguda el matí fred del 09.01.24 des de l’observatori Jordi Falip, mostra la part més fonda de la teòrica bassa més gran sense ni una gota … Llegiu més

Frigània

Goera pilosa

Tricòpters » Goeridae

Les frigànies que pertanyen a la família dels Goeridae es poden reconèixer bé pel segment basal de les antenes, que és gruixut i pelut, i gairebé el doble de llarg que el cap. El patró dels esperons tibials és de 2 a les tíbies davanteres, 4 a les tíbies mitjanes i també 4 a les … Llegiu més

Camp solar entre el polígon Pla dels Vinyats i Lledoners

D’un temps ençà, els camps solars fotovoltaics proliferen a les comarques de Bages i Moianès ocupant antigues terres de conreu de secà, i més s’estendrien si s’aprovessin totes les sol·licituds. Tot indica que ens trobem tan sols als inicis del desplegament de l’energia solar fotovoltaica que ha de causar una transformació molt notòria dels usos … Llegiu més

Cabal al riu Llobregat a Castellbell 2009-2023

El cabal mitjà durant el període del 2009 al 2023 al riu Llobregat, a l’estació d’aforament de Castellbell, ha estat d’11,5 m3/segon.Els pics més alts de cabal s’han mesurat el 30.11.2014 amb 213 m3/s, el 15.10.2018 amb 225 m3/s, l’1.11.2018 amb 148 m3/s i, el més alt del període, el 23.01.2020 amb 319 m3/s, a … Llegiu més

Sírfid

Ferdinandea aurea

Brachycera » Syrphidae

Ferdinandea aurea és un vistós sírfid que combina amples franges daurades amb estretes franges negres a l’abdomen. El tòrax és negre amb quatre barres grises, dues centrals i dues laterals més curtes. Les ales presenten diverses taques fosques amb un patró de distribució ben definit. El tret més distintiu respecte a la resta d’espècies del … Llegiu més

Escorpí d’aigua

Nepa cinerea

Heteroptera » Nepidae

L’escorpí d’aigua (Nepa cinerea) és, malgrat el seu nom popular, un insecte heteròpter. Morfològicament es caracteritza pel cos ovalat, pel sifó llarg i prim a l’extrem de l’abdomen que li serveix per respirar aire atmosfèric, i per les potes anteriors prènsils molt desenvolupades que, en conjunt, li donen l’aparença d’escorpí. La mida varia molt entre … Llegiu més

L’erosió dels senders de Collbaix

Pujar a Collbaix és una excursió molt propera des de Manresa o de Sant Joan de Vilatorrada, esportiva pels seus 240 metres de desnivell sobtat, i sobretot molt agradable per l’arribada al cim pla de vistes excel·lents sobre el Pla de Bages. Collbaix té tots els atractius per ser el destí d’una sortida matinal o … Llegiu més

desembre 2023

Abella (Systropha sp.)

Systropha sp.

Apòcrits » Halictidae

Systropha sp. és una abella de la família Halictidae amb una morfologia i biologia ben peculiars. Els mascles -a la foto- són fàcilment reconeixibles per les seves úniques i curioses antenes acabades en un bucle triangular format pels últims segments doblegats entre sí. Les femelles també són ben curioses perquè recullen el pol·len amb uns … Llegiu més

Vespa excavadora

Bembix rostrata

Apòcrits » Crabonidae

La vespa excavadora Bembix rostrata fa vida en ambients sorrencs, com la plana al·luvial de La Corbatera, a Sallent. Depenent de l’any, podem veure en petites àrees una munió de femelles construint cadascuna un niu, excavant la sorra amb les seves potes. El resultat és un túnel d’uns 20 cm de longitud que acaba en … Llegiu més

Trachusa interrupta

Trachusa interrupta

Apòcrits » Megachilidae

Trachusa (Paraanthidium) interrupta [= Anthidium interruptum] és una vespa de la família Megachiliidae, de cos rodanxó amb l’abdomen acolorit en franges nítides grogues i negres. El cap i el tòrax són majoritàriament negres, les antenes curtes, gruixudes i també negres, i les potes grogues amb tíbies excepcionalment amples, planes i amb una petita taca rodona … Llegiu més

Sírfid

Helophilus trivittatus

Brachycera » Syrphidae

Helophilus trivittatus crida l’atenció pel viu color groc llimona de les taques situades a banda i banda del dors de l’abdomen. A diferència d’altres sírfids, els dos sexes del gènere Helophilus presenten ulls dicòptics, és a dir, que no s’uneixen en un punt a la part superior del cap sinó que es troben completament separats, … Llegiu més

Vespa de galet

Megascolia maculata flavifrons

Apòcrits » Scoliidae

Megascolia maculata ssp. flavifrons és l’himenòpter més gran present a Catalunya, doncs algunes femelles poden assolir gairebé els 50 mm de llargada. Encara que la mida i el so del seu vol impressionen, no és agressiu. Com a característiques generals comunes amb la majoria de Scollidae destaquen el cap arrodonit, els ulls amb una forta … Llegiu més