A l’abril, a la comarca de Bages el pi blanc (Pinus halepensis) fa la seva florida prolífica. Les puntes de les seves branques s’omplen dels cons allargats d’uns 10 mm i color taronja, disposats radialment en grups de desenes formant un el·lipsoide d’uns 50-80 x 30-40 mm. Aquests cons porten flors masculines que, quan són madures, alliberen el pol·len amb el més mínim sacseig. Mercès als seus dos sacs aerífers, el pol·len de pi planc és tan lleuger que flota a l’aire perquè el vent el transporti. Poden veure’s autèntics núvols grocs de pol·len de pi blanc al cel. Però la pluja arrossega el pol·len de l’aire i el diposita al terra o als bassals; són les anomenades col·loquialment pluges de sofre. Finalment, quan els bassals s’eixuguen, queda a les seves vores un cèrcol groc de pol·len de pi blanc malversat, que no ha arribat al destí desitjat. Els cèrcols grocs als bassals eixuts -com els que mostren les imatges- testimonien la desmesurada producció de pol·len del pi blanc, una característica de planta colonitzadora que aboca recursos ingents a la reproducció.