El curraià vermell (Cephalanthera rubra) és una orquídia que creix a l’interior dels boscos, principalment a l’alzinar i a les rouredes seques. Assoleix mig metre d’alçada, mentre amaga un rizoma sota terra. Les fulles tenen disposició dística sobre la tija. El curraià vermell destaca a finals de primavera i començaments d’estiu per la seva inflorescència laxa, d’eix sovint sinusoïdal i una mica pilós, que porta de 3 a 10 flors d’un bell color porpra o rosa intens, amb el centre del label blanc. Cada flor té a més una bràctea verda, foliosa, lanceolada, quasi tan llarga com ella. Exceptuant el label, pètals i sèpals llueixen la mateixa consistència petaloide, forma lanceolada aguda i color porpra. El sèpal superior i els dos pètals laterals arriben a obrir-se totalment en plena florida. Aquest és un caràcter morfològic més que diferencia el curraià vermell (C.rubra) de les altres dues espècies que viuen també a Catalunya, el curraià blanc (C.longifolia), amb un nombre major de flors d’un blanc de neu per espiga, i el curraià pàl·lid (C.damasonium), amb flors d’un blanc d’ivori que es mantenen tothora més tancades.
Al Bages, el curraià vermell és una espècie freqüent i distribuïda una mica per tot arreu i per tot tipus de boscos, més comuna que les dues congèneres.
[fotos Marta Queralt López Salvans (1ª i 2ª), Jordi Badia (3ª) i Montserrat Porta (4ª)]