La calcida (Cirsium arvense) és un card de mida relativament petita, més bonic de veure que de tocar, que floreix a l’estiu als camps abandonats de poc i als prats freqüentats pel bestiar, si hi ha terra bona i profunda i el lloc és moderadament humit.
La calcida és una herba perenne amb rizomes subterranis dels quals surten aquí i allà tiges erectes que assoleixen 1 metre d’alçada. A diferència d’altres cards, les tiges de la calcida són estriades i sovint amb tons purpuris, però no pas alades ni espinoses, llevat del tram decurrent curt de les fulles. Aquestes fulles són sèssils o decurrents, amb limbe allargat de marge profundament lobulat o pinnatífid i ple d’espines de mida i orientació variables, d’1 cm de longitud les més grosses. El revers de les fulles sol tenir pèls teranyinosos.
A la part alta de la tija es formen nombrosos capítols que els respectius peduncles enlairen fins a una alçada similar. Els capítols són més alts que amples, d’uns 15 mm d’alçada per 10 mm de diàmetre. Estan protegits per bràctees petites, verdes amb franges purpúries ressaltades, en forma de cor invertit, afuades cap a una espina curta poc punxant i disposades amb elegància geomètrica com en una carxofa. Les flors tenen una corol·la tubular rosa o purpúria, profundament dividida en 5 pètals lineals. A la fructificació es forma un papus de pèls llargs i densos com una brotxa que corona les llavors i que, quan s’ha desprès sencer, deixa veure al capdamunt de la llavor l’anell enfonsat on estava encaixat.
La calcida és una planta comuna al Bages que es fa veure a l’estiu. Té una distribució gairebé completa per tot Catalunya i tot Europa.
[fotos Jordi Badia]