L’esteperola o romaní mascle (Cistus clusii) és una mata de les brolles sobre sòl calcari que, en estat vegetatiu, fàcilment es podria confondre amb l’omnipresent romaní. Les seves fulles són linears i revolutes, oposades, morfològicament semblants a les del romaní però d’olor resinosa, poc agradable. En canvi les flors i els fruits són ben diferents. Les flors, molt aparents i de simetria radiada, neixen suportades per peduncles llargs, agrupades al capdamunt de les tiges. Consten de 3 sèpals, 5 pètals blancs d’aproximadament 1 cm cadascun i nombrosos estams grocs. El fruit és una càpsula que es manté seca i mig oberta, alliberant les nombroses llavors petites durant mesos.
L’esteperola, a diferència de la majoria de les estepes (gèn. Cistus) prefereix els sòls calcaris. Tolera bé la sequedat i la calor. A la comarca de Bages, on té un límit nord de distribució, és freqüent al quadrant sud-oest d’on enllaça amb les poblacions abundoses de l’interior i el sud de Catalunya.
[fotos Jordi Badia]
Vegeu l’article Convergència, de Jordi Badia.