La vidalba o ridorta (Clematis vitalba) és, juntament amb l’heura, la liana més comuna al Bages. Creix a les bardisses i als boscos humits. Se la reconeix per les fulles compostes de folíols poc o molt retallats, que utilitza per subjectar-se a d’altres plantes, i per les flors blanques que a la tardor donaran uns fruits proveïts de llargs plomalls per a la dispersió mitjançant el vent. En castellà la vidalba s’anomena hierba de los pordioseros, perquè els captaires es fregaven amb les seves fulles irritants de la pell per tal de fer-se sortir nafres que inspiressin compassió. Les seves tiges poroses tradicionalment s’han intentat fumar -sense massa èxit, perquè cremen amb dificultat.
Vegeu també la vidiella (C.flammula), una espècie semblant que es diferencia de la vidalba pel seu port més petit i per les fulles perennes, habitualment 2 vegades compostes,amb folíols coriacies, de limbe el·líptic i marge enter. En canvi, les fulles de la vidalba són caduques, una sola vegada dividides (tal com mostra la foto 1ª) i amb folíols més prims i de marge quasi sempre lobat.
[fotos Florenci Vallès (1ª), Montserrat Porta (2ª) i Jordi Badia (3ª, 4ª, 5ª i 6ª)]