L’alzinoi (Armillaria mellea [= Armillariella mellea]) és un bolet que surt a la tardor en flotes de molts exemplars units per les bases dels peus, damunt de soques d’arbres de totes les espècies, en particular de les alzines. Els alzinois poden aparèixer en nombre menor a terra, però en aquest cas estan també directament connectats pel miceli amb algun tronc proper. L’alzinoi sol desenvolupar-se primer en soques i arrels mortes, des d’on fàcilment pot passar a atacar arbres vius. Per tant, l’alzinoi és un fong patogen forestal. No és estrany trobar-lo als conreus de fruiters o als parcs o jardins, a més del bosc.
Cadascun dels bolets té un barret globós, amb una cutícula de color de mel (d’aquí l’adjectiu específic) amb puntets clars quan és jove, però que ben aviat s’aplana a la vegada que la cutícula esdevé llisa a mesura que el bolet creix. La foto 3ª mostra exemplars ja molt madurs, amb el barret gros i estès i la cutícula ben llisa, la resta exemplars més joves. El barret porta a sota làmines de color blanc brut, decurrents sobre el peu. Aquest peu és esvelt, del voltant d’1 cm de diàmetre i fins a 10 cm d’alçada. A la part de dalt porta un anell blanc que correspon a les restes del vel que cobria les làmines. Per sota de l’anell, el peu té consistència fibrosa i color marronós amb taques blanques. Els barrets dels diferents exemplars d’una mateixa flota s’imbriquen l’un sobre l’altre, sostinguts per peus sovint corbats al buscar un espai lliure on estendre el barret.
Els exemplars joves es consideren comestibles si se n’exceptua el peu massa fibrós, tot i que poc apreciats i mal tolerats per alguns.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Marta Queralt López Salvans (5ª i 6ª)]