L’herba-col (Cynara cardunculus) és un gran card que supera habitualment el metre d’alçada i amb fulles basals de fins a mig metre d’amplada. Aquestes fulles es fan progressivament menors a mesura que s’enfilen per la tija, són irregularment pinnades una o dues vegades, d’un verd lluent a la cara superior, llanoses i blanquinoses a la inferior, i armades amb fortes espines al marge. Al primer any de vida, l’herba-col fa només una roseta basal de fulles; al segon creixen ja les tiges. A l’estiu, cada tija culmina amb una carxofa d’uns 4-5 cm de diàmetre, de flors purpúries i bràctees acabades en una punta robusta i vulnerant.
L’herba-col es cultiva o s’havia cultivat als horts. Per això actualment a la comarca de Bages es troba als erms i comunitats ruderals sempre prop de cases i horts, de manera que la seva espontaneïtat és dubtosa. Se n’aprofiten moltes parts, en particular les fulles prèviament tapades que, privades de llum, es queden blanques, toves i bones comestibles com les d’una col un cop retallades les espines. La base dels capítols ve a ser una carxofa, també comestible. I finalment les flors tenen la propietat de fer quallar la llet, d’aquí que se la conegui també amb el nom d’herba de formatjar. L’herba-col sembla ser l’antecessor silvestre de la carxofera, a la qual hauria donat lloc per selecció de varietats sense espines.