L’eròfila (Erophila verna) és una herba de la família crucíferes molt diminuta, d’uns 15 cm d’alçada com a màxim, efímera més que no pas anual. Completa el cicle vital ràpidament i en temporada primerenca a les codines i a les clapes de sòl prim, allà on les plantes vivaces amb prou feines poden arrelar. Als llocs on prospera sol ser abundosa, sovint acompanyada d’altres crucíferes anuals del mateix port com Hornungia petraea i Clypeola jonthlaspi, però hom s’ha d’ajupir i fixar-s’hi per observar aquesta planta tan menuda.
L’eròfila agrupa totes les fulles, oblongues, d’uns 1,5 cm de longitud, amb alguns pèls llargs i el marge irregularment dentat, en una roseta ancorada per una rel feble al terra encara humit i flonjo. La tija gràcil es ramifica només a la part alta, on s’obren unes quantes flors amb 4 pètals bífids de color blanc. El fruit és una silícula plana de contorn el·líptic, de fins 1 cm de llarg, de color verd, però que, a l’assecar-se, pot mostrar el septe translúcid si les valves ja s’han perdut.
L’eròfila és una planta molt comuna als prats de petites plantes anuals, on pot fer poblacions nombroses als inicis de la temporada. Els replans rocosos de l’àrea del Montcau i els sostres de les barraques de vinya, sobretot si són ombrejats, són llocs adients on buscar la menuda eròfila entre els mesos de gener i maig.
[fotos Efrem Batriu (1ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª i 4ª)]