La ussona (Festuca gautieri [= F.scoparia]) és una gramínia perenne que fa gespes extenses i esglaonades als vessants de les muntanyes calcàries del Pirineu i Prepirineu. És molt comuna al P.N. del Cadí i Moixeró. A altitud més baixa, es refugia a les obagues dels boscos. Arriba fins a la comarca de Bages, on és coneguda exclusivament de les canals de la cara nord de Montserrat. Una localitat clàssica seva és la canal de Sant Jeroni, on són obtingudes les imatges.
La ussona fa una tofa amb nombrosos rebrots com feixos corbats de fulles molt fines, una mica rígides, de color verd clar intens. A un pam per sobre de les fulles enlaira una panícula delicada, més aviat tancada, de flors petites.
El gènere Festuca és complex, amb moltes formes, sobretot a muntanya, difícils de destriar. El to verd clar diferencia la ussona de la festuca ovina (F.ovina), amb fulles d’un verd blavís o glauc, molt comuna al Bages i pròpia d’indrets secs. Malgrat l’abundància de la ussona als massissos calcaris del Pirineu, no és una planta alpina; la seva àrea de distribució comprèn altres serres de la península ibèrica, però no els Alps.