![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/Filpendula-vulgaris1.jpg?resize=631%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/Filpendula-vulgaris.jpg?resize=440%2C657&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/Filipendula-vulgaris2.jpg?resize=657%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/Filpendula-vulgaris3.jpg?resize=656%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2023/06/Filipendula-vulgaris_7.jpg?resize=900%2C675&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2017/06/Filipendula-vulgaris4.jpg?resize=656%2C439&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2024/07/Filipendula-vulgaris_8.jpg?resize=683%2C1024&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2024/07/Filipendula-vulgaris_9.jpg?resize=768%2C1024&ssl=1)
La filipèndula (Filipendula vulgaris) és una herba perenne de la família rosàcies, pròpia dels prats grassos i les clarianes de la roureda. Fa una roseta basal de fulles grans, pinnades, de forma runcinada amb nombrosos folíols desiguals, irregularment retallats i amb el raquis alat entre ells. Les tiges creixen fins més de mig metre d’alçada. Són gràcils, poc ramificades i poc fulloses, amb fulles només als punts de ramificació i encara aquestes fulles caulinars molt menors que les basals. Les tiges acaben en una espectacular panícula corimbiforme de flors blanques i lluminoses o rosades quan encara són poncelles. Les flors consten de 5 sèpals verds, 5 o 6 pètals blancs, lliures i intercalats amb els sèpals, nombrosos estams i un verticil de carpels al centre. Cada carpel esdevindrà una petita càpsula o aqueni allargat, de color verd, amb una sola llavor a dins (fotos 7ª i 8ª). L’arrel té zones engruixides on acumula substàncies de reserva.
La filipèndula floreix al Bages al mes de maig. A la comarca és poc freqüent. Les infusions de les flors, així com les rels gruixudes obtingudes a finals d’estiu o a la tardor, tenen tradició d’ús medicinal per combatre el reumatisme i com a diürètic.