La foixarda (Globularia alypum) és una mata que creix a les brolles assolellades, ni que sigui damunt de sòls empobrits o amb xaragalls d’erosió.
Les fulles de la foixarda són perennes i en disposició esparsa, simples, de forma lanceolada de 2-3 cm de longitud, amb marge enter, normalment més amples a la meitat distal, atenuades cap al pecíol curt i acabades en punta aguda, glauques i de consistència coriàcia com escau a l’ambient secaner on viu. Floreix molt aviat, a finals d’hivern, en capítols elegants de flors blaves disposats al capdamunt de les tiges. Els capítols estan protegits a la base per bràctees, les més externes amples, escarioses i de color castany, i les internes estretes, herbàcies i verdes. Malgrat els capítols, la foixarda pertany a la família de les Plantaginàcies, no pas a la de les Compostes; cal fixar-se en la morfologia de les flors per adonar-se’n. Les flors tenen un calze acabat en 5 dents llargues i ciliades i una corol·la de color blau violaci retallada en 2 llavis molt desiguals: un llavi superior minúscul acabat en 2 dentetes que queda amagat dins del calze, i un llavi inferior acabat en 3 dentetes que es podria confondre amb la lígula d’una flor de planta de la família Compostes. Al centre de la flor despunten 4 estams i un estil.
La foixarda és una planta termòfila de distribució mediterrània.
La foixarda s’utilitza en nombroses aplicacions medicinals, les seves propietats més reconegudes són com a purgant i com a antireumàtica.
[fotos Elena Sixto (1ª), Jordi Badia (2ª, 3ª) i Florenci Vallès (4ª)]
- Vegeu l’article La primera florida, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.