El melgó menut (Medicago lupulina) és una herba anual o perenne de la família papilionàcies, amb fulles en trèvol i flors grogues, petites i nombroses, agrupades en un llarg peduncle comú. Tendeix a fer gespes als prats i als parcs, on les seves tiges en ziga-zaga que no solen enlairar-se més d’un pam pinten de verd la primavera però s’assequen als mesos càlids d’estiu. Les fulles tenen estípules lanceolades, pecíol d’1 cm i folíols obovats o romboïdals de 5-6 mm de longitud, d’un característic to verd glauc a la cara superior, més apagat a la inferior, amb els nervis secundaris paral·lels i visibles i el marge irregularment dentat o malmès. Tota la planta, més encara el revers de les fulles, és pubescent. El llegum és petit com la flor, d’uns 3 mm, tant que no arriba a enrotllar-se en espiral com fan altres espècies de Medicago, sinó que queda corbat en forma de mongeta. Vist en detall, aquest llegum està eriçat de pèls glandulosos quan encara és verd, que desapareixen per deixar veure les estries longitudinals quan és ja ben negre i madur. Al seu interior hi ha una sola grana. Les formigues disseminen amb diligència els llegums del melgó menut.
El melgó menut és una herba comuna a la comarca de Bages, però que requereix atenció, ajupir-se i fixar-se en els llegums per destriar-la d’altres espècies de Medicago també comunes al Bages i de port semblant, com són el melgó de llapassa (M.polymorpha) o el melgó mínim (M.minima). El melgó menut pertany al mateix gènere que l’alfals (M.sativa).
[fotos Jordi Badia]