La menta boscana (Mentha longifolia [= M.sylvestris]) és una herba perenne que arriba al metre d’alçada, amb fulles i tiges de color verd grisenc degut a la pilositat i que al tocar-les deixen anar l’olor característica de menta. No és una planta de bosc com el seu nom popular en català indica, sinó de les jonqueres i els sòls més humits de les vores de rieres i séquies.
La menta boscana té tiges de secció quadrangular i fulles oposades, sèssils i de limbe lanceolat o el·líptic d’uns 5-9 cm de longitud per 2-4 cm d’amplada, amb el marge dentat i l’àpex agut. A l’estiu, la menta boscana forma al capdamunt de les tiges vistoses inflorescències que s’estiren fins a 8-10 cm de longitud, constituïdes per verticils florals molt junts. Les flors són labiades, amb calze pilós normalment de color granat i corol·la violàcia de lòbuls poc desiguals, de la qual sobresurten els 4 estams i l’estil.
La densitat de pèls a les fulles i les tiges és variable, amb individus de color homogeni clar i d’altres amb fulles discolors, verdes a l’anvers i blanques al revers on el recobriment de pèls és sempre molt dens.
La menta boscana és una de les espècies de menta que s’utilitza per aromatitzar, malgrat no ser la més popular.
A les jonqueres i als herbassars humits, al costat de la menta boscana (Mentha longifolia) es poden trobar també la menta d’ase (M. suaveolens) i la menta d’aigua (M. aquatica).
[fotos Jordi Badia]