La lletuga de bosc (Mycelis muralis [= Lactuca muralis]) és una herba tendra i perenne de la família Compostes, propera a les lletugues, que viu als rodals pedregosos dels boscos frescals.
Excepte les flors, tota la planta és d’un verd lluent, sense pèls que apaguin el color. Té les fulles lirades amb entrants molt profunds i extrems angulosos que aïllen un segment terminal molt més gran de forma vagament pentagonal i un raquis o pecíol alat que segueix en dues orelletes amplexicaules al punt d’inserció. La majoria de fulles són inferiors i llargues de 20 cm, només unes poques guanyen alçada per la tija però es fan més menudes. A l’estiu la lletuga de bosc treu una panícula afil·la, gràcil i laxa de petits capítols drets, malgrat que els seus peduncles són prims. Els capítols tenen forma de tub estret. Consten de dos verticils de bràctees, unes molt curtes a la base i 5 llargues, i 5 flors cadascuna amb una lígula groga rectangular amb el marge exterior retallat en serrell. El capítol obert pren forma d’estrella regular de 5 puntes. Ocasionalment poden haver capítols de 8 o 13 flors.
La lletuga de bosc té una distribució extensa per Europa on és comuna i continua sent freqüent a les comarques humides del nord de Catalunya. Al Bages es troba a les zones de més altitud, particularment als dos parc naturals: a Sant Llorenç del Munt i L’Obac i a les canals ombrívoles de Montserrat.
[fotos Jordi Badia]