El ginestó (Osyris alba) és un arbust que, malgrat la seva morfologia genistoide, semblant a la ginesta, no n’és parent ni pertany a la família papilionàcies, sinó a una altra ben diferent, la de les santalàcies. La semblança és conseqüència de la convergència de formes, no pas de la filogènia.
Les tiges del ginestó són ramificades, erectes de fins a 1 m d’alçada, estriades i de color verd fosc. Tenen poques fulles esparses, petites, de contorn el·líptic estret acabat en punta, coriàcies i sèssils, que deixen una cicatriu aparent a la branca en caure. Les flors i els fruits descobreixen que no és una planta papilionàcia. Les flors surten a la primavera. Són unisexuades, les masculines en inflorescències laterals (foto 3ª) i les femenines solitàries, ambdues amb 3 tèpals soldats grocs. El fruit és una baia vermella, d’entre 5-8 mm, que madura a la tardor.
El ginestó, com d’altres espècies de santalàcies, és una planta hemiparàsita que pot absorbir sava bruta de les arrels de plantes veïnes.
El ginestó viu en sòls una mica humits. No és característic de cap comunitat vegetal extensa i ben establerta, sinó més aviat del trànsit entre l’alzinar, les garrigues més humides, la bardissa i el bosc de ribera. Es troba per tant a aquestes interfases i vorades, a més dels alzinars clars o una mica degradats i a les comunitats arbustives humides.
[fotos Jordi Badia]