L’herba morenera (Phagnalon sordidum) és una mata petita i grisenca de la família compostes que creix entre les roques assolellades de natura calcària. Les tiges són primes, de color gris clar pel recobriment complert de pèls i les fulles linears, d’uns 5 cm de llarg com a màxim, revolutes, verd clar a l’anvers amb el nervi central enfonsat i blanquinoses al revers. A l’extrem de les tiges es formen poms de 2 a 6 capítols sèssils, cadascun en forma de pinyeta de menys d’1 cm de llarg i protegit per bràctees escarioses, triangulars sense apèndixs. Els capítols tenen poques flors grogues que just despunten a l’àpex. A la maturitat, el capítol s’obrirà passant de forma cònica a cilíndrica per alliberar els aquenis allargats, pilosos i amb un llarg plomall al capdamunt.
A la comarca de Bages, l’herba morenera es troba als conglomerats del sud -a la part baixa del massís de Montserrat- i del sud-est, on tampoc es gaire freqüent. L’hem vist també en parets de pedra seca al Parc del Secà, a Bufalvent (Manresa).
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu les dues altres espècies del mateix gènere Phagnalon, P.rupestre i P.saxatile, ambdues també grisenques i amb fulles discolors però amb els capítols solitaris, no pas agrupats.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.