De tant en tant s’observen escombres de bruixa a les capçades del pi blanc (Pinus halepensis), com la que mostren les imatges. Es tracta d’una ramificació anòmala, molt densa i nana, a partir d’un punt d’una branca, una biomassa vegetal atapeïda on les mides de totes les parts s’han escurçat. Vista a distància, l’escombra de bruixa pot semblar una mata paràsita de vesc damunt del pi, però de seguida hom s’adona que el manyoc és fet del propi pi prolíficament ramificat i de mides nanes.
L’escombra de bruixa dels pins, a més de les fulles curtes, també pot tenir pinyes en miniatura. Els petits pinyons d’aquestes pinyes són viables; d’ells surten pins de creixement lent i mides petites, uns bonsais naturals. Aquesta herència ens alerta que les escombres de bruixa han de tenir algun component genètic.
Durant segles, el motiu d’aquestes deformacions tumorals ha estat un misteri; d’aquí el seu nom popular d’escombres, graneres o empelts de bruixa. No fa pas gaire que se’n coneix el desencadenant: un organisme procariota a mig camí entre els virus i els bacteris, una mica més complex que els plasmidis que infecten els bacteris, i que s’ha convingut en anomenar fitoplasma o plasmidi vegetal. Un fitoplasma es redueix a una seqüència de DNA del tipus que tenen els procariotes, que conté uns pocs gens codificadors, envoltada d’una membrana però no pas d’una paret com els bacteris, i que es manté només a l’interior de cèl·lules vegetals on pot replicar-se. Un fitoplasma o plasmidi vegetal pot incorporar-se a un cromosoma de la cèl·lula vegetal i alterar-ne les funcions, tal com un plasmidi pot incorporar-se al material genètic d’un bacteri. Un fitoplasma és un dels organismes vivents més petits, que no ha pogut ser caracteritzat fins que s’han desenvolupat les tècniques modernes de genètica molecular.
Els fitoplasmes s’instal·len a les cèl·lules del floema per on circula la saba elaborada de les plantes. Sembla que la infecció es transmet sobretot per picades d’insectes com les cigales (Cicada orni) que canten a l’estiu a les pinedes de pi blanc.
El fitoplasma causant de les escombres de bruixa al pi blanc i al pi roig (Pinus sylvestris) s’ha convingut en anomenar Candidatus Phytoplasma pini. Malgrat que els fitoplasmes no s’adeqüen al concepte d’espècie sinó al de soques com els virus, per analogia amb la denominació binomial dels organismes establerta per Linné s’identifiquen com a Candidatus Phytoplasma –una expressió d’humilitat davant de la incertesa- i després un nom, amb la inicial en minúscula, relatiu a una de les plantes que parasiten. Al Bages hem observat també escombres de bruixa al càdec (Juniperus oxycedrus). A Amèrica del Nord s’ha identificat Candidatus Phytoplasma phoeniceum com a causant d’escombres de bruixa a Juniperus occidentalis; aquest mateix fitoplasma podria ser el que afecta al càdec.
Les deformacions causades per fitoplasmes no es restringeixen a les gimnospermes. Se’n coneixen nombrosos casos en arbres d’altres grups i en plantes molt diverses, algunes d’interès agrícola, però les escombres de bruixa dels pins són un dels casos més espectaculars.
Probablement, els plasmidis vegetals tenen un paper important en l’origen de varietats i espècies nanes, algunes emprades en jardineria.
[fotos Jordi Badia]