El segell de Salomó (Polygonatum odoratum [= P.officinale]) és una herba molt bonica de la família asparagàcies -fins fa pocs anys a les liliàcies-, pròpia dels racons frescals del bosc als estatges montà i subalpí, però que manté petites poblacions en localitats avançades al sud a les canals i obagues dels massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. És doncs una planta molt escassa a la comarca de Bages, on mereix un especial respecte.
Té un rizoma que avança dins del sòl humífer i que li garanteix la supervivència d’un any per l’altre. D’ell surten tiges simples i verdes, d’uns 5 mm de diàmetre, que aviat es vinclen pel pes de les fulles i de les flors o els fruits. Les fulles són sèssils, amplament ovades i dístiques, o sigui disposades en dues rengleres a banda i banda de la tija. A l’axil·la de les fulles neix un peduncle que es ramifica per portar 2 o 3 flors pèndules. Aquestes flors tenen la forma d’una llarga campaneta blanca que s’obre en 6 lòbuls tenyits de verd. El fruit és una baia que comença d’un to verd blavís i acaba d’un violaci fosc quan és ben madura.
El seu nom científic Polygonatum odoratum fa referència al perfum delicat de les flors. El seu sinònim P.officinale recorda l’ús del rizoma del segell de Salomó per aplicacions diverses de medicina tradicional, sobretot com a ingredient de licors d’herbes. A més del nom culte de segell de Salomó utilitzat amb poques variants a moltes de les llengües europees, abans també s’havia conegut aquesta bonica planta amb el nom popular i piadós de beatamaria, tant en català com en castellà, que ha caigut ja en desús.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]