El garric (Quercus coccifer subsp. coccifera), el parent arbustiu de l’alzina, se’n separa per tenir les fulles més petites i punxoses i, el tret més diferencial, pel verd lluent per ambdues cares. Els aments de flors masculines (foto 1ª) arriben a un màxim de 5 cm de longitud. Les glans del garric tarden 1 o 2 anys en madurar i tenen la cúpula gran amb les escames punxoses. No són comestibles com les glans d’alzina, sinó amargues.
El garric suporta bé la sequedat estival. Pot viure bé en vessants secs i assolellats i en indrets rocosos, i també maviure a l’ombra de pins blancs i alzines. Després d’un incendi forestal o d’una estassada, el garric treu nombrosos rebrots ràpidament. La recurrència del foc que elimina els pins pot afavorir al garric.
[fotos Marta Queralt López Salvans (1ª), Florenci Vallès (2ª) i Jordi Badia (3ª)]
- Vegeu l’article Convergència, de Jordi Badia.