El siscall (Salsola vermiculata) és un arbust de la família quenopodiàcies, de fins a un metre d’alçada, aspecte grisenc per la presència de pèls esbullats i amb les branques allargades i abundosament ramificades en angle obert.
Les fulles són suculentes, linears o cilíndriques d’1 mm de diàmetre amb la base eixamplada; les fulles situades als macroblasts –les branques llargues de creixement il·limitat- mesuren 10-12 mm de longitud, mentre que les situades als braquiblasts –ramificacions laterals curtes de creixement limitat- mesuren menys de 5 mm. Les fulles curtes dels braquiblasts, les més nombroses, es disposen imbricades en feixos en els quals les fulles decreixen de fora a dins. Les fulles són persistents, però a l’estiu en pot perdre algunes.
Les flors són senzilles, petites i poc vistoses, íntegrament de color verd amb dues bractèoles, 5 peces periàntiques, 5 estams i un pistil globós amb 2 estigmes. Floreix a l’estiu. A la tardor el siscall esdevé més vistós perquè les 5 peces periàntiques que queden acrescents sobre el fruit desenvolupen enfora una ala membranosa que pren to rosat o roig. Al color rogenc dels nombrosos fruits pot sumar-s’hi el de les tiges joves.
El siscall tolera sòls lleugerament salins i l’aridesa. És un arbust molt freqüent a l’àrea de clima continental de la depressió de l’Ebre, que apareix també a la vall Salina de Cardona, a l’entorn del runam salí de Súria i a algunes localitats esporàdiques del Pla de Bages.
[fotos Jordi Badia]