L’escurçonera o escurçonera hispana (Scorzonera hispanica) és una herba vivaç de la família compostes, amb roseta basal i tiges folioses que poden superar el mig metre d’alçada. És una herba semblant a l’escorçonera de fulla estreta (Scorzonera angustifolia), de la qual es diferencia per les fulles més amples, d’entre 0,5 i 5,0 cm, però igualment llargues, sense pecíol i amb els nervis paral·lels, similars a les de gramínia. El nervi medial és de clor blanc, molt ressaltat. Els capítols són grans i solitaris, d’uns 4 cm de diàmetre, amb nombroses flors ligulades grogues. El receptacle del capítol de S.hispanica no és tan estret com el de S.angustifolia, i les bràctees no arriben a l’extrem de les lígules de les flors.
Floreix al maig i juny. L’escurçonera hispana viu als prats.
El nom popular català d’escurçonera, el castellà “escorzonera” i el científic Scorzonera, establert per Linné, recorden que la seva arrel, coberta d’esquames grises per fora i blanca per dins, dolça i comestible, s’havia prescrit per guarir les picades d’escurçó o d’altres animals verinosos. És un altre cas d’aplicació de la fantasiosa teoria del signe, ja que aquesta arrel té una semblança superficial amb un escurçó.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Teoria del signe, de Jordi Badia.