El xenixell (Senecio vulgaris) és una herba que ha assolit l’excel·lència en la condició de vulgaritat que el seu nom científic reivindica. És vulgar en tots els aspectes: és una composta amb capítols grocs com tantes d’altres, té un discret port desmanegat, surt durant totes les temporades als parcs, conreus, vores de camins i llocs humanitzats i, esdevinguda cosmopolita, és una de les plantes de distribució més extensa al món. No crida l’atenció ni té usos ni virtuts, per aquests motius el xenixell és poc reconegut malgrat la seva omnipresència. Dediquem-li doncs una mica d’atenció.
El xenixell és una herba anual de fins a dos pams d’alçada, amb les fulles estretes, irregularment pinnatífides, variables, les més altes sovint de to apagat per una teranyina de pèls clars. Les fulles inferiors tenen pecíol ample i curt, però les superiors no, són sèssils o abraçadores. La teranyina de pèls és més evident damunt de les tiges enrogides i a la base dels capítols. El xenixell fa molts capítols a la part superior de les tiges, estrets i estrenyent-se més prop del capdamunt, i amb només flors tubulars grogues, sense les flors ligulades al volt que tenen altres espècies del gènere, com S.erucifolius o S.jacobea. Els capítols van guarnits amb unes bràctees llargues que van de dalt a baix i un cercle de bràctees curtes, suplementàries, a la base. Aquestes bràctees tenen la punta negra, un tret que caracteritza al xenixell. Les bràctees acaben per obrirse completament i quedar reflexes, mirant avall, a la maturitat. És llavors quan els capítols, transformats en una esfera amb els plomalls blancs dels fruits disposats com radis, esdevenen més vistosos. El xenixell és molt prolífic en la producció de petits fruits equipats per a la dispersió. El xenixell completa el cicle vital en 5 o 6 setmanes.
[fotos Jordi Badia]