La seslèria (Sesleria coerulea ssp.coerulea) és una gramínia dels prats de muntanya, als estatges montà, subalpí i alpí, sempre sobre substrat calcari, que manté una població aïllada però nombrosa al vessant nord del massís de Montserrat, a la comarca de Bages.
La seslèria fa tofes i gespes d’un verd clar i alegre, amb fulles planes d’entre 2,5 i 5,0 mm d’amplada, amb un nervi medial blanc ben ressaltat, la majoria d’elles basals i llargues de fins a 20 cm, però les poques que s’enfilen espaiadament per la tija molt més curtes, de només 2 cm o menys d’1 cm la situada a major alçada. Aquestes fulles tenen marges escabres -observeu-les a contrallum per apreciar les minúscules dentetes- i a l’extrem es contrauen sobtadament però en segueix una punta aguda al centre. La lígula és membranosa, rectangular i molt curta, amb prou feines d’1 mm. Les tiges de la seslèria acaben en una única espiga compacta, d’uns 2-3 cm, que sol tenir un matís blau o violeta, d’aquí el seu nom científic S.coerulea. Cada espigueta acostuma a tenir 2 flors. No hi ha arestes; en canvi criden l’atenció els llargs estigmes plomosos.
La planta de Montserrat té port relativament gran i tendència a escampar-se per rizomes; es coneix com a var.elegantissima. És abundosa a tota l’obaga del massís, on fa petits prats als relleixos ombrejats i a les clarianes de les canals. En canvi, no s’ha trobat al PN de Sant Llorenç del Munt ni enlloc més de la comarca de Bages.
[fotos Jordi Badia]