La làmpsana (Lapsana communis) és una herba anual alta i gràcil de la família Compostes, pròpia d’ambients frescals i humits.
Tota la planta, llevat de les flors, té un verd intens. Les fulles són primes i delicades, amb limbe compost imparipinnat amb el lòbul terminal desproporcionadament més gran que els laterals que poden quedar reduïts a una ala a cada costat del nervi central o faltar completament a les fulles superiors menors. Els marges dels lòbuls o folíols estan també lobulats en formes poc profundes, entre còncaves i poligonals. La tija i les fulles són piloses a la part baixa de la planta, però la pilositat es redueix a la part alta on hi ha els capítols. Les tiges de la làmpsana acaben en un corimbe elegant de capítols enlairats per peduncles fins i poc arquejats. Els capítols són estrets, protegits per 2 sèries de bràctees verdes amb un voraviu clar: unes llargues i ben evidents i, a la base i per fora, una segona sèrie de bràctees curtes. Les flors són grogues, totes ligulades. El fruit és un aqueni allargat com un minúscul plàtan de 3-4 mm amb les parets estriades longitudinalment, sense cap plomall ni apèndix per a la dispersió.
La làmpsana viu prop de torrenteres i punts d’aigua, en indrets frescals.
Tradicionalment, s’atribueix a la làmpsana la propietat de guarir les clivelles als mugrons de les mares que donen el pit, per això també se la coneix com l’herba de les mamelles.
La làmpsana era una planta tradicionalment coneguda; en canvi, ara només la identifiquen els fanàtics de la botànica. És difícil fer-se una idea de l’estat de les poblacions de les plantes anuals, però cal témer la regressió de la làmpsana a la comarca de Bages a causa de l’escalfament global i de les llargues temporades amb pluviositat escassa de les darreres dècades.
[fotos Jordi Badia]