La veça o vecera (Vicia sativa ssp.sativa) és una herba enfiladissa de la família papilionàcies, de mida gran malgrat el seu cicle anual.
Té fulles compostes pinnades, amb 3-8 parells de folíols ovats o bé obovats d’uns 5 mm d’amplada i clarament mucronats, acabades en un circell ramificat. A l’axil·la de les fulles surten 1 o 2 flors amb pecíol curtíssim, grans, de color porpra violaci i la morfologia inconfusible de les flors papilionades. D’aquestes flors en sortirà un llegum de fins a 70 mm de longitud per 10 mm d’amplada que contindrà de 5 a 12 llavors rodones, les veces pròpiament dites, que solien alimentar als coloms.
La veça es conrea actualment amb les finalitats de planta farratgera i d’enriquiment del sòl en la rotació de cultius perquè, al ser una planta papilionàcia o lleguminosa, les seves arrels tenen nòduls de bacteris simbiòtics del gènere Rhizobium que incorporen nitrogen. En canvi, el consum de les seves llavors, les veces, ha caigut en desús en paral·lel als colomars.
La veça però no és només una planta de conreu; es troba també espontània als marges de camins i als indrets frescals on creixin herbes.
A la comarca de Bages existeix també la vecera borda (Vicia sativa ssp.nigra), de port menor, folíols estrets amb els costats paral·lels i llegum menor. L’adjectiu subespecífic nigra de la vecera borda es refereix al color porpra fosc de la quilla de la corol·la. Ambdues subespècies són abundoses i es distingeixen fàcilment.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]