La silene nocturna (Silene nocturna) és una herba anual de la família Cariofil·làcies que a la primavera forma una roseta basal de fulles, de la qual neix una tija poc ramificada de fins a un màxim de mig metre d’alçada i poc fullosa.
Les fulles tenen limbe obovat de mida decreixent, les de la roseta i la part baixa de la tija de 10-12 mm d’amplada màxima a la meitat distal i les que s’acosten a la inflorescència reduïdes a només 2 mm, i atenuat cap a la base on, sense formar cap pecíol, el parell de fulles oposades es solden embolcallant la tija. Aquestes fulles són flonges, de tacte suau. La silene nocturna té pilositat sedosa, sobretot a la part inferior de la tija i a les zones de les fulles més a prop de la tija. L’extrem de la tija esdevé una inflorescència en monocasi de 5-15 flors que lògicament queden orientades cap a un mateix costat, portades per un peduncle curt, menor de 5 mm, i protegides per una bràctea lanceolada que arriba fins prop de mig calze. Les flors tenen, de fora cap endins, un calze llarg i estret, de 10-12 mm de longitud, amb 10 nervis verds i acabat en 5 dents, una corol·la tubulosa blanca amb una coroneta central i 5 pètals bilobats de 10-14 mm, 5 estams i un ovari allargat, de color verd, enlairat dins del calze pel carpòfor com si fos un segon peduncle, i coronat per 3 estils molt fins. A la fructificació, l’ovari esdevindrà una càpsula seca amb 5 dentetes a dalt que s’obren per alliberar les llavors minúscules.
Les flors de la silene nocturna s’obren de nit i són blanques com la Lluna plena, per ser vistes i visitades per papallones nocturnes que les puguin pol·linitzar. La silene nocturna ret homenatge a Silene, la deessa de la mitologia grega personificada en la Lluna. El matí ben d’hora és el moment per trobar flors de la silene nocturna obertes; més avançada la jornada, els pètals es cargolen o bé la corol·la sencera cau.
La silene nocturna viu als guarets i als prats. És una planta que sembla ben distribuïda per la comarca de Bages, però que no és abundosa.
[fotos Jordi Badia]