Megachile pyrenaica és una abella solitària no cleptoparàsita de mida mitjana, d’entre 16 i 20 mm. Com a la majoria d’abelles, la femella és més gran que el mascle. La femella -a les imatges- presenta pilositat blanquinosa a diferents part del cos: al cap amb pèls ramificats al clipi i a les parts laterals del mesosoma i del 1er al 4rt segments abdominals. El metasoma també té pilositat vermellosa a la part inferior i d’un to bru negrós a les vores. En canvi, el mascle presenta una pilositat bruna groguenca del 4rt al 6è segments abdominals. Tant el mascle com la femella tenen tots els tarsos ataronjats, cosa que els distingeix d’altres espècies similars.
M. pyrenaica una espècie polilèctica, però prefereix les flors de lamiàcies i fabàcies que visita entre els mesos de maig i agost, i que cerca en llocs molt diversos com vores de camins, matolls, prats i d’altres. M. pyrenaica és una de les espècies pol·linitzadores de l’orquídia Ophrys catalaunica.
La femella de M. pyrenaica construeix nius semiesfèrics fets amb un morter compost per sorra fina o argila mesclada amb saliva. Col·loca els nius en roques i altres llocs protegits de la pluja, sovint de forma gregària. A la 2ª foto es pot observar una mica de morter entre les mandíbules de l’abella. Els nius poden ser parasitats per les abelles cucut Stelis nasuta o Dioxys cincta, així com per la vespa cucut Leucospis gigas.
M. pyrenaica es troba repartida a bastament per Europa excepte la seva àrea més septentrional, pel nord d’África, i per l’est arriba fins al Kazakhstan i al Pamir.
Les abelles de la família dels megaquílids (Megachilidae) són importants pol·linitzadores i mostren una diversitat notable de comportaments de nidificació amb dues categories principals: aquelles espècies que tallen trossos de fulles (o pètals) i utilitzen aquests fragments per formar i dividir les cèl·lules de cria dins del seu niu, i les espècies que utilitzen fang o resina o ambdós alhora.
[fotos Xavier Adot]