La silene nutant (Silene nutans) és una herba perenne de la família cariofil·làcies, típica representant de l’extens gènere Silene. L’adjectiu específic nutans significa penjant i, efectivament, les flors penjants són el caràcter que a primer cop d’ull discrimina la silene nutant de la resta d’espècies de Silene.
La silene nutant té fulles lanceolato-espatulades, les de la roseta basal de fins a 10 cm de longitud i les caulinars progressivament menors a mesura que s’enfilen en disposició oposada a les tiges. Aquestes tiges són poc ramificades, d’un o dos pams d’alçada. La planta és pilosa amb dues menes de pèls: glandulosos i eriçats a la part alta de la tija, als branquillons de la inflorescència i als calzes florals, i suaus i llanosos a la part baixa de la tija i a les fulles. Les inflorescències es formen a la part alta de les tiges; són cimoses, laxes i amb tendència unilateral al tombar-se tots els peduncles cap al mateix costat. Les flors tenen un calze verd amb matisos de color de vi, en forma de tub d’uns 10 mm, amb 10 nervis longitudinals ressaltats, i obert finalment en 5 dents; una corol·la vistosa composta per 5 pètals de color groc pàl·lid, groc verdós o blanc i d’una forma ben particular que consta d’una ungla llarga enfonsada al calze, dos lòbuls llargs i estrets sovint involuts i uns apèndixs també bilobats a la cara interior que formen una coroneta central; 10 estams d’anteres grogues i filaments blancs de longituds desiguals de manera que alguns d’ells sobresurten molt del centre de la corol·la; i 3 estils de color violeta o blanc que es desenvolupen més tard, una vegada els estams han acabat la seva funció, i que també sobresortiran molt. A la maturitat, l’ovari esdevindrà una càpsula ovoide que al contrari que la flor es mantindrà erecta, portada per un carpòfor -com un peduncle addicional a l’interior del calze-, inicialment verda i que un cop seca canviarà a color groc o marró i s’obrirà per dalt mitjançant 5 dentetes.
La silene nutant viu a les clarianes i als marges de boscos moderadament humits, principalment a les pinedes de pinassa. És una espècie ben distribuïda per les comarques de Bages i Moianès, però les poblacions solen ser escasses.
[fotos Jordi Badia]