Carex divulsa

Carex divulsa

Carex divulsa (= C.muricata ssp. divulsa) és una herba perenne que fa una tofa densa, de color verd intens, on hi ha tiges de secció triangular de 50-60 cm de longitud per 1-2 mm de gruix i fulles en forma de cinta estreta de 30-40 cm de longitud per 3-4 mm d’amplada. Les fulles són escabres al marge al passar el dit de la punta cap a la base. Les tiges són també escabres, però només al terç superior, no als dos terços inferiors.

A l’extrem de les tiges es forma una inflorescència de 5-10 cm de longitud, discontínua, constituïda per 7-10 espiguetes de mida progressivament menor i separades per distàncies també progressivament més curtes. Les espiguetes tenen forma més o menys ovoide, d’uns 10-12 mm de longitud l’espigueta basal més gran, i algunes d’elles porten a la base una bràctea molt fina que sobrepassa l’alçada de l’espigueta corresponent. Les espiguetes tenen flors femenines a la base i al mig, unes 20 a l’espigueta basal i només 2 o 3 a l’espigueta més alta, i flors masculines a l’extrem. Les flors femenines consten d’una escama o gluma amb un nervi central aparent i més curta que l’ovari que culmina en 2 estigmes, i les masculines d’una gluma i 3 estams d’anteres allargades d’un blanc d’ivori. Les flors masculines maduren abans que les femenines. A la fase de fructificació, els ovaris de les flors femenines esdevindran utricles de color verd i forma ovoide de 3-4 mm, plans per una cara i convexos per l’altra, acabats en una punta bífida. Les imatges mostren Carex divulsa a l’inici de la fructificació, quan ja no queden les flors masculines.

Carex divulsa viu als prats moderadament humits i nitròfils. És una espècie freqüent a la comarca de Bages.

Carex divulsa (= C.muricata ssp. divulsa) és molt proper a Carex muricata (= C.muricata ssp. muricata) que té la inflorescència més curta i compacta. Complicant-ho més, al territori pirinenc hi ha formes classificades com a varietats diferents. Cal prendre amb precaució les citacions de C.divulsa i C.muricata, sobretot si són antigues, pel risc d’imprecisió en la nomenclatura d’aquest cercle de formes.

[fotos Jordi Badia]