Nomiapis diversipes [= Pseudapis (Nomiapis) diversipes] és una espècie d’abella de la família Halictidae.
El gènere es distingeix d’altres abelles per les seves tègules -la peça d’inserció de les ales- amplament ovades i translúcides, i per la nervació de les ales.
Nomiapis diversipes té tons bruns, castanys i d’ivori, i pilositat clara i curta més densa a la cara i a les potes que al cos. Les antenes tenen una base curta negra, dos artells esfèrics que articulen el moviment, i un tram llarg, gruixut i cilíndric com una columna de color marró fosc. Hi ha molt dimorfisme sexual.
Els mascles -a les imatges- mesuren 9-10 mm. Tenen 4 cercles de pèls blancs molt clarament delimitats al final dels segments abdominals, el darrer menor que els 3 primers. El mesonot té forma rectangular, un puntejat fi per sobre, i acaba en un parell d’espines dirigides cap enrere, una a cada angle posterior. Les potes alternen colors castany i d’ivori. Els mascles de N.diversipes es distingeixen dels mascles d’espècies congèneres perquè al final de les tíbies de les potes posteriors tenen una espina ben definida i desenvolupada que apunta cap endavant. Per contra, l’espècie similar N.bispinosa té l’espina menys definida i apuntant cap endarrere. Les potes posteriors de N.diversipes també es caracteritzen per la distribució de colors amb el fèmur i la tíbia castanys amb una línia longitudinal d’ivori al dors, i el tars primer i més llarg de color d’ivori.
Les femelles mesuren 7-8 mm perquè tenen l’abdomen notablement més curt. S’identifiquen per les tègules, però no tenen els cercles de pèls blancs de l’abdomen tan ben definits, ni tampoc tenen espines a les potes.
Els adults es veuen sobre flors, sobretot a les de menta, alimentant-se de nèctar. Les femelles recullen pol·len que transporten al niu a les escopes de les potes posteriors i als pèls del tòrax. Les femelles fan nius solitaris o en grups en terrenys plans sense vegetació. Els mascles, en canvi, no necessiten fer niu. A la imatge 1ª, un grup mascles posats en branquillons dormen a la matinada quan la temperatura és encara fresca, tot i ser estiu.
[fotos Pere Moraleja]