L’esfinx del roure (Marumba quercus) és una papallona nocturna notablement gran, amb el cos robust i una envergadura alar de fins a 10 cm. Tot el cos i les ales estan coberts de pilositat marró amb àrees clares o blanquinoses més o menys extenses segons els individus. Les ales són llargues, més les anteriors que les posteriors, estretes i amb el marge ondulat. L’anvers de les ales anteriors té franges transversals de tonalitats de marró que deixen una banda clara ampla al centre, mentre que el de les ales posteriors és igualment marró però sense bandes transversals i amb una tonalitat vinosa a la base. Mascles i femelles es diferencien sobretot per les antenes, pectinades als mascles i simples a les femelles.
Si l’adult és una papallona espectacular, l’eruga no es queda enrere. Als seu primers estadis, l’eruga és esvelta, verda amb múltiples petites pues blanques i amb un apèndix caudal proporcionalment molt llarg, de color ataronjat i amb pues fosques. L’eruga té 3 parells de potes a la part del davant i 4 parells de pseudopodis a la part del darrera. A mesura que l’eruga creix i supera estadis, el seu cos es fa més gran i gruixut, les pues blanques es converteixen en petites berrugues, i s’afegeixen al cap, inicialment verd com el cos, 2 línies blanques, paral·leles de dalt a baix. A l’estadi final previ a la crisàlide que mostra la imatge, l’eruga assoleix 8 cm de longitud. Llavors té el cos de color verd blavís o turquesa, molt elegant, espurnejat de múltiples petites berrugues blanques, i amb 7 línies blanques obliqües a cada costat, 4 més amples i 3 més fines intercalades entre les anteriors, cadascuna de les quals travessa 2 segments corresponents a l’abdomen, l’última línia enllaçant amb la banya caudal característica de les erugues dels esfíngids. Als costats de cada segment també hi ha un petit ocel blanc encerclat de negre.
Les erugues de l’esfinx del roure s’alimenten de fulles de qualsevol espècie del gènere Quercus, o sigui de fulles d’alzina, garric, surera o roure, no exclusivament de fulles de roure com el seu nom comú indica. Les erugues que s’alimenten de fulles d’alzina tenen un verd més grisenc, mentre que les que s’alimenten de fulles de roure són d’un verd més nítid.
Tant els adults com les erugues són críptics malgrat les mides destacades i els color intensos; els adults es confonen amb fulles seques mercès al marge ondulat de les ales i al color marró poc uniforme, mentre que les erugues són d’un verd comparable al de les fulles de Quercus que mengen i les seves línies blanques obliqües desdibuixen el contorn del cos.
[foto Florenci Vallès]