El roser englantiner (Rosa sempervirens) és un roser silvestre enfiladís que s’identifica bé a l’hivern perquè, a diferència de la resta d’espècies de roser espontànies a les comarques de Bages i Moianès, les seves fulles són perennes. Per extensió, l’englantiner o el roser englantiner s’anomena a vegades englantina, el nom reservat a la flor. No és tracta però de Rosa rubiginosa [= R.eglanteria], dels fruits de la qual s’extrau l’oli de rosa mosqueta utilitzat en cosmètica, i d’on deu provenir el nom d’englantina.
El roser englantiner és una liana punxosa, pròpia de bardisses. Les seves fulles són compostes, amb estípules estretes llargament soldades a la base del pecíol i 5 folíols de mida creixent de baix a dalt, de forma el·líptica amb la punta aguda i els marges finament dentats. En comparació als d’altres espècies de rosers silvestres o gavarreres, els folíols del roser englantiner són més rígids i el seu verd a l’anvers és més fosc i lluent. Les tiges porten agullons falciformes, sobtadament eixamplats a la base, sovint de color rogenc. A més, les tiges, les estípules, els peduncles, els sèpals i els receptacles florals més els fruits en el quals es transformaran tenen pèls híspids i glandulosos. Les flors tenen pètals blancs amb un escot que delimita dos lòbuls arrodonits. Els sèpals són enters o poc dentats i cauen a la fructificació. El fruit és un cinorròdon vermell i globós, d’aproximadament 1 cm.
El roser englantiner es distribueix a Catalunya per les comarques litorals i prelitorals. Entra a la comarca de Bages per Monistrol de Montserrat, on l’hem observat al torrent de Les Guilleumes; però per ara no l’hem trobat més al nord.
El roser englantiner (R.sempervirens) pot confondre’s amb el roser mesquer (R.moschata), una espècie de roser cultivada pel seu aroma de mesc i a vegades subespontània, d’origen incert, i que té fulles també perennes.
[fotos Jordi Badia]