

Gran part de les espècies del gènere Lasioglossum són abelles de colors poc vistosos, predominantment brunes i fosques, i amb bandes basals de pilositat blanquinosa als tergits. Resulten doncs molt semblants i difícils de determinar. En aquest cas, la identificació de L.malachurum és possible perquè a la primera foto s’aprecia bé la forma angular recta dels extrems del pronot. L.malachurum és una abella petita, d’entre 8 i 9 mm de longitud. Les femelles, com les que es veuen a les dues fotos, tenen a les potes una pilositat groguenca fosca que contrasta sobre la coloració bruna de la cutícula i unes taques tomentoses blanquinoses a les arestes anteriors dels tergits 2 i 3. Els mascles són molt semblants a les femelles, però tenen les antenes més llargues amb els flagels ataronjats per sota, i les tíbies de vegades presenten anells foscos.
Un tret important d’aquest espècie és que mostra considerables variacions en la seva estratègia eusocial. El cicle anual comença a principis de la primavera amb l’establiment de la colònia i el proveïment d’una primera cria d’obreres per part d’una reina hivernant. A continuació, si les condicions són favorables, es produeixen fins a dues cries d’obreres més. Finalment té lloc una darrera fase de cria d’ambdós sexes amb la formació de les noves reines. Ara bé, per si això no fos prou enrevessat, s’ha comprovat que alguns nius tenen més d’una reina (poligínia) i obreres provinents d’altres nius. En climes més freds que el nostre, però, només es produeix una sola cria d’obreres abans de la formació de les noves reines. A les nostres contrades, podem observar les femelles de març a octubre, mentre que els mascles apareixen a partir de juliol.
L.malachurum nia formant agregacions que poden arribar a ser molt grans i que es troben situades preferentment en sòls argilosos amb escassa vegetació i amb orientació sud, com ara camins rurals i pistes forestals, o en els seus talussos, on visita una amplia varietat de plantes. A Europa, es distribueix principalment a la part occidental i central.
[fotos Xavier Adot, identificació José Luis Romero]