Andrena cineraria és una de les nombrosíssimes espècies del gènere Andrena d’abelles solitàries de mida mitjana que excaven nius a terra. S’estima que hi ha unes 1500 espècies d’Andrena al món, conegudes genèricament com a abelles de prat . Segons Fauna Ibérica del CSIC, Andrena es subdivideix en 51 subgèneres a la península ibèrica. A més de l’afició pels escarabats, el Déu creador tingué una especial predilecció per les abelles de prat. Plantes de les famílies Crucíferes i Compostes, i bulboses com els narcisos i els safrans que floreixen a principis de primavera, es beneficien de la pol·linització per espècies d’Andrena. Un cas extrem d’aquest lligam és el de les abelleres, el gènere Ophrys d’orquídies, la majoria de les quals són pol·linitzades exclusivament per una o unes poques espècies d’Andrena. La funció de les abelles del gènere Andrena en el manteniment de la diversitat florística dels prats és rellevant.
Andrena cineraria és una abella de prat d’uns 12 mm de longitud que es reconeix per les 3 franges de pilositat abundosa de color gris cendra situades a la cara, a la part davantera i a la part final del tòrax, sobre un cos totalment negre amb possibles reflexos violacis. Les femelles -a la imatge- tenen una extensa part de la cutícula del tòrax i l’abdomen desproveïts de pèls, de manera que les franges piloses queden ben delimitades; en canvi, els mascles tenen pèls clars i curts al tòrax i a l’abdomen que desdibuixen les franges de pilositat llarga.
Andrena cineraria fa els niu a terra. Els adults es veuen sobretot al mes d’abril.
[foto Jordi Badia, identificació José Luís Romero]