El gènere Hoplitis està format per abelles solitàries estretament relacionades amb les del gènere Osmia. Ambdós gèneres formen part de la família Megachilidae. Les espècies del gènere Hoplitis només tenen dues cel·les cubitals a les ales anteriors i les escopes estan situades a la part ventral del gàster o metasoma, a més d’altres característiques morfològiques que normalment són més difícils d’observar en foto. L’estil de vida d’aquestes abelles és força variat. N’hi ha que obren galeries en tiges amb medul·la on hi construeixen vàries cel·les de cria separades per envans fets amb trossets mastegats de medul·la vegetal. Altres construeixen nius amb fang, petites pedres i secrecions corporals enganxats a les roques. També n’hi ha que fan els nius a les esquerdes de les roques construint-hi cel·les de cria amb morter vegetal que folren amb pètals de flors.
Com es pot observar a la primera foto, Hoplitis perezi presenta un clar dimorfisme sexual. Les femelles són de mida més gran. Al cap i al mesosoma tenen una pilositat entre taronja i bruna, però al metasoma les escopes són enterament blanques, com es veu a la tercera foto. En canvi, els mascles combinen una pilositat ataronjada amb clapes de pèls blancs presents a diferents parts del cap i del mesosoma. A les potes la pilositat és blanca i les bandes del metasoma són més blanquinoses.
Aquesta abella recull pol·len i nèctar de les flors del gènere Convolvulus amb els que elabora els queviures per a les larves i, a més, retalla trossos dels seus pètals per folrar les cel·les de cria. A les nostres contrades s’ha vist que visita les flors de C.cantabrica.
Les femelles d’Hoplitis perezi excaven nius subterranis en sòls poc profunds, en terrenys calcaris. Després d’haver dipositat tots els ous, l’entrada al niu es tanca amb petits trossos de branquetes i fulles que recullen pels voltants.
A Europa, Hoplitis perezi és una espècie mediterrània de la qual es tenen dades principalment de l’àrea occidental i central.
[fotos Xavier Adot]