La cuagra, cualbra o llora d’alzina (Russula ilicis) és una de les nombroses espècies del gènere Russula que surten en indrets amb alzines o roures en terres mediterrànies, unes condicions molt comunes als terrenys forestals de les comarques de Bages i Moianès. En aquestes comarques s’aplica el nom de cuagra a qualsevol de les espècies del gènere Russula, sovint molt difícils de destriar. El gènere Russula té al voltant d’un miler d’espècies descrites.
La cuagra d’alzina surt durant qualsevol temporada humida des de primavera fins a començaments de tardor, entre la fullaraca a les clarianes del bosc.
La cuagra d’alzina és un bolet massís, amb el peu curt i el barret gruixut d’entre 5 i 10 cm de diàmetre, amb els marges involuts a l’inici del desenvolupament i finalment pla o lleugerament còncau. Neix amb el peu enfonsat, de manera que el barret sol quedar ran de terra. Per sobre té una cutícula de colors pastel barrejats, pàl·lids, poc homogenis i poc constants d’un exemplar a l’altre, amb predomini d’un blau morat, violaci, grisós o verdós a les vores i d’un groc marronós al centre que queda sempre deprimit. El peu i les làmines són blancs. La carn del barret que es mostra als forats d’erosió de la cutícula és també blanca. Tant la carn com les làmines passen a tons crem o rosat amb el fregament.
La cuagra d’alzina és bona comestible, raó per la qual pot ser coneguda. El boletaire pot confondre la cuagra d’alzina (R.ilicis) amb la cuagra o llora blava (R.cyanoxantha), la llora forcada (R.heterophylla) o la llora verda (R.virescens) sense que el fet tingui conseqüències ja que totes aquestes espècies de cuagra amb cutícula de tons blau-verd-violaci són bones comestibles.
[fotos Jordi Badia]