L’amarant blanc o marxant blanc (Amaranthus albus), conegut també en català amb el nom inapropiat de blet blanc que s’aplica sobretot a Chenopodium album, és una herba anual, molt ramificada, de fins a mig metre d’alçada, que a la 2ª meitat de l’any apareix a les vores de camins i als rostolls. L’aspecte poc atractiu identifica vagament a la planta com una de les espècies de blet o d’amarant a les quals no se sol dedicar atenció i que es qualifiquen amb el malnom de males herbes.
L’amarant blanc fa tiges estriades de colors groguenc o vermellós, amb fulles esparses relativament escasses i petites. Les fulles són simples, amb pecíol de longitud variable de 0 a 3 cm i limbe el·líptic o obovat de fins a 3 cm, poc regular, que imperceptiblement s’estreny cap al pecíol lleugerament alat. Els nervis, del mateix to groguenc que les tiges, ressalten pel revers. El nervi central despunta per l’àpex del limbe convertit en un mucró espinescent d’1 mm de longitud. Aquest mucró feblement espinescent té la particularitat de mantenir la mateixa mida a les fulles encara petites i joves, a les fulles ben desenvolupades i a les bractèoles que, com un calze, embolcallen les flors. Les flors surten en glomèruls petits a les axil·les de les ramificacions i de les fulles, sense que hi hagi cap inflorescència terminal destacada. Tota la flor té el color vermellós que sovint prenen també les tiges. Les flors són simples i minúscules; cal observar-les sota la lupa per veure-les bé i adonar-se que algunes són masculines i altres femenines. Les flors consten de 2 o 3 bractèoles espinescents, 3 tèpals aguts més curts que les bractèoles i, al centre, 3 estams o un ovari amb 3 estigmes segons si són masculines o femenines. El fruit és un pixidi dehiscent per una sutura transversal. Les llavors són esfèriques, d’1 mm de diàmetre, i de color negre lluent.
L’amarant blanc és originari d’Amèrica del Nord, però fa molt temps ja que es va establir a Europa. L’amarant blanc es considera una espècie invasora, com la resta d’espècies del gènere Amaranthus naturalitzades a Europa. A les comarques de Bages i Moianès, l’amarant blanc no és, ni de bon tros, tan comú als terrenys alterats com l’omnipresent marxant (A.retroflexus), i segurament tampoc tant com A.muricatus i A.deflexus.
[fotos Jordi Badia]