Oenothera lindheimeri (= Gaura lindheimeri), coneguda en castellà amb el nom de “gaura”, és una planta herbàcia que supera el metre d’alçada i que dura uns pocs anys, usada com a ornamental per l’abundància, persistència i bellesa de la seva floració. Pertany a la família de les onagràcies (= Oenotheraceae). A més de ser als jardins, Oenothera lindheimeri es troba també subespontània als terrenys propers a allà on s’havia plantat. O.lindheimeri comença a escampar-se per les terres litorals i prelitorals de Catalunya incloent la comarca de Bages, essent una planta candidata a naturalitzar-se plenament i afegir-se a la flora comarcal en els propers anys.
Oenothera lindheimeri té un rizoma del qual neixen feixos atapeïts de tiges rígides, ramificades en angle agut i que, a la varietat que hem trobat a la comarca de Bages, prenen a la tardor un color bordeus o porpra. Les tiges porten fulles en disposició alterna, sèssils i de limbe gairebé enter, lanceolat i estret de fins a 8 cm de longitud per 1 cm d’amplada. Les fulles de la part alta de la tija cauen aviat deixant una cicatriu evident. Les tiges i les fulles tenen una pilositat blanca escassa.
La floració dura des de primavera fins a la tardor. Les flors neixen abundoses des de mitja alçada fins al capdamunt de les tiges. Aquestes flors tenen simetria bilateral. Com la resta de flors de la família Oenotheraceae, les d’O.lindheimeri tenen un tàlam que segueix i es confon amb el peduncle curt i que conté l’ovari. Per sobre del tàlam, les flors tenen 4 sèpals petaloides de forma lanceolada i caducs, i 4 pètals de forma romboidal i mida desigual, 2 en posició superior i 2 laterals més grossos. Sèpals i pètals poden ser blancs, rosats o, més sovint a les plantes de la comarca de Bages, d’un rosa intens o purpuri. Per sota dels pètals laterals apareixen 8 estams amb els filaments corbats cap amunt i un estil culminat en un estigma en creu de 4 braços. El fruit serà una càpsula plena de petites llavors amb potencial per auto-propagar la planta al mateix lloc.
Les flors d’O.lindheimeri mostren una sorprenent semblança amb les del lletimó o gitam (Dictamnus albus), de la família rutàcies. Es tracta però d’un cas de convergència evolutiva, no pas de parentiu.
O.lindheimeri no necessita gaires atencions, ni reg, ni renovació, unes condicions que resulten ideals per als jardins públics.
O.lindheimeri és originària dels estats nord-americans de Louisiana i Texas.
[fotos Jordi Badia]