
L’arna de les ombres anguloses (Phlogophora meticulosa) és una papallona nocturna de mida relativament gran, de 45-55 mm d’envergadura alar, i de forma i patró de coloració característics que la fan fàcilment identificable entre les 517 espècies de la seva família Noctuidae registrades a Catalunya per Jordi Dantart (2020).
L’arna de les ombres anguloses té el cos gruixut al tòrax del qual sobresurten dues prominències laterals com espatlles i una cresta dorsal com la d’un drac; les seves ales anteriors són llargues amb l’àpex més allargat encara i el marge extern fistonat irregularment com si l’hagués rosegat una eruga, i els fèmurs del primer parell de potes estan eixamplats. En posició de repòs i vista la papallona des de dalt, com a la imatge, té el perfil d’una punta de fletxa; en visió lateral s’aprecia que les ales prenen forma còncava, com la de dues barques adossades a port.
Phlogophora meticulosa és de colors marrons seguint un patró constant de formes anguloses, d’on li ve el nom en català proposat d’arna de les ombres anguloses, traduït del castellà. Al centre de les ales anteriors té una forma de lletra V oberta cap a la costa, pintada de marró fosc i perfilada de blanc. A l’interior de la V hi ha un triangle menor també marró fosc, i l’espai clar entre aquestes dues figures geomètriques sol tenir un matís violaci o magenta. Una altra ombra marró fosc comença a la base de l’ala i baixa pel marge intern fins a tocar la marca en V. El marge extern fistonat té un voraviu estret també de marró fosc. Les ales posteriors, que difícilment es veuen, són de color marró clar i no tenen els contrastos de les anteriors.
Les erugues són de color variable verd o marró, decorat amb una tènue línia dorsal discontínua blanca, múltiples puntets blancs minúsculs, i petits ocels de cercle negre i interior blanc en posició lateral al centre de cada segment.
Les erugues poden alimentar-se de moltíssimes plantes, ni que siguin ben diferents.
L’arna de les ombres anguloses es troba una mica per tot arreu, sobretot als horts i als jardins. Els adults volen de nit i són atrets per la llum. De dia solen romandre immòbils en un racó; queden dissimulats entre la fullaraca, però són molt visibles si es posen a sobre d’una fulla verda o d’un fons homogeni artificial.
[foto Jordi Badia]