La font de Talamanca és aquella on els veïns de Talamanca anaven a buscar l’aigua i que, fins a la dècada dels anys 1970, fou l’únic subministrament a la població. Està situada enllà del carrer de la Font, passada la darrera casa i seguint uns 250 metres per la pista que baixa a trobar la riera de Talamanca. Actualment la font segueix proveint d’aigua mitjançant una mina que aboca a un dipòsit tancat de 45 m3, sobre el qual hi ha una part de la instal·lació de bombeig que fa pujar més aigua dels pous de la riera de Talamanca que s’afegeix a la de la font. L’aigua ja pretractada al dipòsit de la font s’envia als dipòsits generals situats a una cota més alta, on s’acaba de potabilitzar i des d’on es distribueix a la població.
Tot i la mina de captació, la font tradicional de Talamanca segueix en funcionament. La font consisteix en una obra en forma de caseta amb dues sortides d’aigua a alçades diferents tancades amb sengles aixetes, més una canalització soterrada de desguàs. A les seves parets humides creixen diverses espècies de molses i, on l’aigua regalima, l’hepàtica Lunularia cruciata d’un color verd intens.
Al davant de la font hi ha una placeta oberta com a mirador cap a la vall de la riera de Talamanca i els serrats del Feliu i de Mussarra que separen la conca de la riera de Talamanca, afluent de la riera de Sant Esteve, de la del riu Calders. Al bell mig d’aquesta placeta hi ha un negundo (Acer negundo) de tronc gruixut que té la catalogació d’arbre d’interès local, però el seu estat és ja decrèpit pel pas dels anys. Des de la feixa de dalt, tres plàtans (Platanus x hybrida) ombregen la placeta i converteixen el lloc en una font tradicional.
[foto Jordi Badia]