La riera de Talamanca té la capçalera als torrents de la Vall i de les Refardes, al territori enlairat de l’extrem nord del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en terme municipal de Mura. Quan els dos torrents conflueixen a l’entrar al terme de Talamanca passa a denominar-se ja riera de Talamanca, manté la direcció nord, volta pel nord-est la població carenera de Talamanca, i es dirigeix després cap a l’oest uns 6 km més fins a trobar la riera de Mura a Sant Esteve de Vila-rasa. Al tram final, entre Sant Esteve de Vila-rasa i la desembocadura al riu Llobregat més avall de l’indret dels Tres Salts, es coneix indistintament com a riera de Sant Esteve o de Mura, malgrat que delimita entre els termes municipals de Talamanca al nord o a la riba dreta i del Pont de Vilomara i Rocafort al sud o a la riba esquerra.
La riera de Talamanca -com la seva germana, la riera de Mura- no té curs baix ni discorre mandrosa, sinó que saltironeja alegre damunt d’una llera rocosa que manté l’aigua clara. La conca íntegra que conformen les rieres de Talamanca i Mura és susceptible de formar part d’una ampliació hipotètica del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que, als seus valors naturals actuals de paisatge feréstec, serres de conglomerat i terreny emboscat, afegís la bellesa, l’hàbitat aquàtic i la vida al seu voltant que crea una riera impol·luta.
El règim de les rieres de Mura i de Talamanca és poc constant, característic de les rieres sota clima mediterrani: en períodes d’estiatge sever poden quedar pràcticament eixutes, amb l’aigua concentrada només als gorgs més fondos, i amb pluges sobtades i abundoses poden causar riuades que expliquen la seva gran capacitat de modelat del paisatge.
Les imatges mostren la riera de Talamanca prop d’aquesta població; la foto 1ª en el seu aspecte característic i la foto 2ª amb l’aigua retinguda per la resclosa del Molí del Menut.
[fotos Jordi Badia]