L’escaiola (Phalaris canariensis) és una gramínia anual d’una banda cultivada esporàdicament per a l’ús de les seves granes en l’elaboració de pinso i en l’alimentació d’ocells cantaires engabiats, i de l’altra naturalitzada en indrets ruderals.
L’escaiola és una herba cespitosa, glabrescent i d’un verd blavís que enlaira tiges fins a una alçada màxima d’1 metre. Les fulles són planes, relativament amples i curtes tractant-se d’una gramínia, de forma triangular d’uns 10-12 mm d’amplada i de longitud decreixent, les basals d’uns 20 cm, les situades a la meitat de la tija d’uns 12 cm i la més alta de 2-3 cm. Les orelletes de la base de la fulla, allà on comença la beina que embolcalla la tija, tenen color i consistència apergaminats, semblants als de la lígula ovada de 6-7 mm ja plenament papiràcia i translúcida (foto 6ª). La fulla més alta pot tenir la beina superant l’inici de l’espiga (fotos 2ª i 4ª). L’espiga és ovoide, d’uns 50×15 mm, poc més ampla al terç basal. L’espiga aparenta ser simple, però si es doblega es descobreix que les espiguetes i les flors tenen pedicels molt curts, tanmateix ramificats. L’aspecte de l’espiga és molt característic per les espiguetes denses i geomètricament ordenades, servides en safata pel parell de glumes ovoides de 6-8 mm i amb la punta aguda o mínimament aristada. Aquestes glumes tenen en posició central una franja longitudinal, fusiforme, corbada i de color verd que s’eixampla a banda i banda en una ala clara que, al costat interior, té una altra franja verda similar però menor. La imatge que conformen el parell de glumes tocant-se per les puntes és el d’una esquama apergaminada amb 4 barres verdes. La llavor és ovoide, d’uns 2 mm, llisa i brillant.
L’adjectiu canariensis sembla derivat de l’ús de les llavors per alimentar canaris (Serinus canaria) de gàbia, tot i que la distribució original de l’espècie inclou les illes Canàries on l’escaiola silvestre deu ser una font d’aliment pels canaris igualment silvestres.
La presència de l’escaiola com a planta naturalitzada a la comarca Bages deu ser recent.
[fotos Jordi Badia]