El cabusset (Tachybaptus ruficollis) és un ocell aquàtic petit i discret que viu a les basses i aiguamolls amb bona cobertura de canyís i boga.
Té el cos rodanxó, de color marró fosc, sense cua i amb el coll curt en forma de S. A l’estiu, en temporada nupcial, el plomatge del coll i de la galta pren un color castany viu i li apareix una taca blanca a la cara, entre l’ull i el bec (foto 3ª). En canvi, el plomatge d’hivern és més uniforme, amb el coll i la cara d’un to de palla apagat, tal com mostren les imatges 1ª i 2ª. Els dits del peu del cabusset s’eixamplen en uns lòbuls que l’ajuden a nedar, en comptes de la membrana interdigital dels ànecs (foto 2ª). Aquesta particularitat anatòmica manifesta que cabussets i ànecs no són filogenèticament propers, sinó que la seva aparent semblança és fruit d’una convergència evolutiva al viure als mateixos ambients i amb els mateixos costums.
El cabusset es submergeix durant 15-20 segons sota l’aigua per buscar aliment. Si vol, pot treure a la superfície només el cap i el coll, com si fos el periscopi d’un submarí.
El cabusset es troba durant tot l’any sense ser abundós, tot i que una mica més freqüent a l’hivern quan deuen arribar exemplars del nord. A Catalunya ocupa sobretot els aiguamolls litorals d’aigua dolça. Al Bages és un estadant habitual de l’aiguamoll de la Bòbila (Santpedor).
[foto Oriol Oms (1ª), Jordi Badia (2ª) i Marta Queralt López Salvans (3ª)]