Els bacteris vermells fotòtrofs dels sofre viuen a l’aigua anòxica de la bassa roja de La Grossa, a Calders, i li donen aquest peculiar color rosa.
Els bacteris vermells dels sofre constitueixen la família cromatiàcies. Es caracteritzen per tenir un sistema fotosintètic diferent del de les plantes i dels cianobacteris. El seu pigment principal és la bacterioclorofil·la a, de color vermell, no cal dir-ho. A la seva fotosíntesi, els bacteris vermells del sofre no utilitzen com a donador d’hidrogen i d’electrons l’aigua (H2O) tal com fan les plantes, sinó l’àcid sulfhídric (H2S); en conseqüència tampoc desprenen oxigen (O2), sinó que dipositen sofre (S) o sulfats (SO4) minerals. Els bacteris vermells del sofre viuen en aigües completament anòxiques -és a dir sense oxigen-, quietes, il·luminades i amb aportació de matèria orgànica. De la descomposició de la matèria orgànica per mitjà d’altres bacteris residents al sediment en surt una petita quantitat d’àcid sulfhídric, un gas que es dissol a l’aigua i li dóna la característica pudor de font termal o d’ous podrits. A la bassa roja de Calders, la matèria orgànica prové de les fulles que cauen dels esponerosos llorers que l’envolten i amaguen i dels desaigües del mas.
L’antiga bassa de parets de pedra del mas de La Grossa, a Calders, reprodueix a escala menor l’ecosistema bacterià de l’estany Cisó, proper al de Banyoles, i model estudiat intensament per limnòlegs i ecòlegs microbians. Aquests ecosistemes són una finestra als inicis de la vida en una Terra embolcallada d’una atmosfera sense oxigen, a l’eó Arqueà, fa 3.000 milions d’anys! La fotosíntesi, és a dir el mecanisme metabòlic per capturar l’energia de la llum solar, va ser inventat realment pels bacteris del sofre. Milers de milions d’anys més tard, quan l’àcid sulfhídric començava a escassejar, els cianobacteris van donar el pas d’utilitzar l’aigua, molt més abundosa a la Terra, com a inici de la cadena fotosintètica tal com es coneix ara. L’evolució hagués pogut seguir amb el model de fotosíntesi dels bacteris vermells del sofre com a camí de més èxit; llavors el color dominant avui als boscos i als prats no seria el verd de la clorofil·la, sinó el porpra que llueix la bassa roja de Calders.
Les imatges de la bassa corresponen als anys 2008 (1ª) i 2012 (2ª); a la imatge 3ª, una mostra de l’aigua al 2012.
[fotos Sergi Pich (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)].